Cerca de crítiques

Enquesta

Un gran regal

27/1/2009 |

 

Programa: Valeri Guerguiev, Ibercàmera

Lloc i dia:Auditori

Els aniversaris sempre és millor celebrar-los amb els amics, i això és el que va fer Ibercàmera per bufar simbòlicament les primeres 25 espelmes d'una trajectòria que ha convertit el cicle en un referent de la nostra vida musical. Pocs mestres de cerimònies hi havia més idonis que un dels artistes més fidels de la casa, Valeri Guerguiev, que, després de les ben ponderades paraules d'agraïment del pare de la criatura, Josep Maria Prat, va fer el seu petit regal, una peculiar versió per a metall i percussió de l'extravertida Obertura festiva de Xostakóvitx. El regal gran va venir després.

Des de les primeres envestides de la corda greu, va quedar clar que la lectura de la Segona simfonia de Mahler seria cent per cent Guerguiev: tensió sostinguda, refús de qualsevol excés preciosista, discurs esmolat, una excitabilitat que tenia sovint efectes enaltidors, però també massa passatges llegits per sobre, on Guerguiev es va limitar a anar per feina. El monumental primer moviment va ser ric en contrastos i implacable en el seu desenvolupament, mentre que l'andante, deficitari en encís (com l'scherzo ho va ser en sarcasme), almenys no va tenir superàvit de sucre. Més problemàtic va ser un Urlicht servit sense gens d'unció per Zlata Bulitxeva.

Donat el frenètic ritme de vida habitual de l'Orquestra del Mariinski i l'escassa tradició mahleriana de les orquestres russes, la formació de Sant Petersburg va tenir una prestació més que notable, sobretot en el no menys monumental final. Guerguiev el va abordar de forma massa episòdica i deslligada, tot i que el cor, compacte i potent, va ajudar a enlairar la versió fins a les portes del paradís. Aquest himne fervorós a la resurrecció va transmetre el desig dels melòmans d'una vida, si no eterna, sí ben llarga per a Ibercàmera.

Xavier Cester
Avui