Cerca de crítiques

Enquesta

Intensa i emotiva lectura de Mahler

24/1/2009 |

 

Programa: Valeri Guerguiev i l'orquestra i cors del Mariinsky

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Valeri Guerguiev i l'orquestra i cors del Mariinsky impacten amb la 'Segona simfonia' de l'autor.

 

Més de 10 minuts d'aplaudiments i bravos van coronar la interpretació de la Segona simfonia de Mahler. Valeri Guerguiev, al davant de l'Orquestra i Cor del Mariinsky de Sant Petersburg, de la qual és titular des de fa 20 anys, va oferir dijous a l'Auditori una intensa i emotiva lectura del magne poema simfònic.
Fa més de 15 anys que el mestre està ficat en el complex món de Mahler, autor del qual ha arribat a interpretar la totalitat de les seves 10 simfonies. La seva actuació en el concert commemoratiu dels 25 anys d'Ibercamera no va fer més que acreditar el seu total domini d'aquestes peces.

Però el mèrit més gran del director, que també és titular de la London Symphony, no va ser el d'exhibir els seus reconeguts dots des del podi, sinó el respecte amb què va abordar aquesta obra en què es va posar totalment al servei de la música. Tret d'algun mínim desajust, la simfònica russa, els solistes i el cor, van fer sempre la impressió d'haver treballat a fons aquesta partitura que ofereixen en la seva gira alternant-la amb altres repertoris. El resultat final va ser el d'un gran equilibri entre sensibilitat i precisió mahlerianes.

Abans, la formació va oferir fora de programa l'Obertura festiva de Xostakóvitx, en què només van intervenir metall i percussió. Va ser una mostra del nivell que després exhibirien cada una de les seccions a l'enfrontar-se conjuntament a l'espiritual obra de Mahler, que exigeix, a més d'una completa secció de corda, una àmplia varietat d'elements per donar vida a les seves temàtiques canviants.

Tontenfier, en forma de sonata, ens va traslladar a l'atmosfera d'un funeral i a la pregunta sobre què hi ha després de la mort. Guergiev va accentuar els matisos d'aquest passatge que, per moments, va esclatar de forma violenta. Va seguir la delicada narració dels seus records de joventut, i en el tercer moviment, inspirat en el text Sant Antoni de Pàdua predicant als peixos de Wunderhorm, van aparèixer nítids els dubtes sobre la fe en Déu i en l'ésser humà, amb participació destacada dels timbals.

La mezzo Zlata Bulitxeva va interpretar amb l'orquestra el lied Urlitcht (Llum primera), commovedor i ingenu cant de fe. Una forma de preparar-nos per a l'explosió final d'Auferstehen (Resurrecció), basat en una peça de Klopstock, amb participació del cor i la soprano Marina Xágutx. Imponent rematada de mitja hora per expressar la ferma creença en la resurrecció.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya