Cerca de crítiques

Enquesta

Ros Marbà posa a to el públic de l'Auditori

18/1/2009 |

 

Programa: L'OBC amb Antoni Ros Marbà

Lloc i dia:Auditori

L'OBC va superar amb bona nota un menú musical amb fort accent català

 

Antoni Ros Marbà va tornar a pujar divendres a l'Auditori al podi de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), un conjunt que coneix bé i al qual va saber treure un notable suc. No és fàcil per a una orquestra aconseguir un bon rendiment si gairebé cada setmana ha d'afrontar un programa diferent, però el cert és que en aquesta ocasió, davant un menú amb fort accent català, la prova es va superar amb bona nota.

En primer lloc, s'ha d'agrair la iniciativa d'incloure una obra de Ricard Lamote de Grignon, un compositor sol.licitat als conservatoris però autor d'obra orquestral que és poc assídua a les sales de concerts; de l'autor barceloní es va escoltar Facècia. Variacions calidoscòpiques, una peça d'edificació complexa per la seva fesomia plena d'un brillant contrapunt que Antoni Ros Marbà va dibuixar amb molt detall. L'altre autor català de la nit, aquest present a la sala, va ser Jordi Cervelló, de qui es va interpretar el Concert per a violí i orquestra.

Per executar-lo es va comptar amb l'endimoniat arc de l'intèrpret italià Markus Placci, un violinista de temperament jove, de tècnica depurada i capaç de salvar tots els esculls de la partitura. Markus Placci es va aferrar al lirisme quan va fer falta però també al virtuosisme bulliciós en gairebé tot moment, i va obtenir un resultat excel.lent de la difícil demostració.

A la segona part va regnar la Simfonia N. 5 en mi menor, de Txaikovski, una de les més genuïnes del compositor rus. Per interpretar-la el director Antoni Ros Marbà va modelar una OBC en plena forma i disposada a fer relluir el caràcter impetuós de l'obra. La corda va sonar realment incisiva i apassionada en l'Allegro con anima --perfectament secundada pel contundent metall--, en el segon moviment va sonar el popular inici de trompa una mica inestable però també uns passatges de tutti orquestrals molt emotius, i tant en el Valse com en el Finale l'atmosfera romàntica es va ficar per tots els racons de la sala barcelonina i va aconseguir posar el públic molt a to.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya