Cerca de crítiques

Enquesta

Ombres allargades

12/1/2009 |

 

Programa: OBC, Adolfo Gutiérrez Arenas, violoncel. Director: Roberto Minczuk

Lloc i dia:L'Auditori

Bon nivell de l'OBC sota la batuta del brasiler Roberto Minczuk, que demostrava preparació curosa d'una estrena, la del poema d'Albert Guinovart; protecció d'un solista poc engrescador a les Variacions rococó de Txaikovski, i idees i ferri comandament a la Scheherezade de Rimski-Kórsakov.

Perfeccionat a la Juilliard, destacat per Kurt Mazur i director de la Filharmònica de Calgary i el Teatre Municipal de Rio de Janeiro, Minczuk concerta sense escarafalls, potencia les cordes i estratifica a la perfecció. A Rimski va aconseguir que s'advertís la tècnica tot convertint-nos en infants delerosos de fantasia que obren la imaginació a passions, misteris i aventures amb fortes dosis de violència i fastuositat. Els primers faristols es van lluir, particularment el concertino Breuninger i el clarinetista Larry Passin, formidable.

Adolfo Gutiérrez Arenas causava una impressió mitigada a les Variacions de Txaikovski. Toca amb molt de so, però dreturer i amb impureses perdonables una a una, però no en conjunt. Ha de madurar aprofitant mestratges com el de Lluís Claret que l'han de menar cap a l'aprofundiment i l'emotivitat.

Albert Guinovart va comprovar l'estimació que se li professa. La nova obra és el tríptic mastodòntic El lament de la terra, que exposa sense neguits especulatius la música escaient a l'apocalipsi d'un planeta, la seva inèrcia intergalàctica un cop erm i la seva ufanor potencial. Música d'un impactant llenguatge èpico-cinematogràfic que cita El cant de la terra de Mahler, juxtaposa Stravinski i Strauss i opta per la immersió en el vitalisme de Copland i Bernstein.

Xavier Casanoves Danés
Avui