Cerca de crítiques

Enquesta

Titelles amb ànima

6/1/2009 |

 

Programa: El retablo de Maese Pedro de Falla

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

 

Els espectacles escolars i familiars agrupats sota el paraigua d'El Petit Liceu han estat una de les aportacions més gratificants de la història recent del teatre, tot i que el departament pedagògic no sigui digne de ser inclòs en l'obscurantista i escarransit organigrama publicat en el programa general. La nova producció d'El Petit Liceu sí que ha estat inclosa entre les òperes de la temporada, amb ple mereixement atès l'excel·lent nivell d'aquest Retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla, obra amb un text que potser no és prou entenedor per als nens, però que deu ser-ho molt menys per a uns adults força més sorollosos i xerraires que la quitxalla.

Enrique Lanz i la companyia Etcétera ens conviden a un espectacle de titelles dins dels titelles, amb espectadors gegantins seguint amb atenció l'emocionant història de Melisendra narrada per Trujamán, fins que un Don Quixot bigger than life decideix resoldre la trama a la seva manera. L'escassa nitidesa de les projeccions mentre el Concert per a clave del mateix Falla sona com a apropiada obertura és l'únic (i petit) retret que es pot fer a un muntatge d'impactant bellesa, ple de sensibilitat i poesia, amb uns protagonistes amb més ànima que moltes criatures de carn i ossos.

Josep Vicent va copsar la vitalitat rítmica del neoclassicisme amb ànima exhibit per Falla en ambdues partitures, amb impecables aportacions d'Iván Martín al clave i l'Orquestra de l'Acadèmia del Liceu. L'ús d'amplificació no va restar caliu a les veus de Marisa Martins, un notable cas de fregolisme al blanquejar potser de forma exagerada la veu per acostar-se més als nens soprano més habituals com a Trujamán, i Xavier Moreno, un Maese Pedro aclaparat per la rauxa del Quixot de Joan Martín Royo, exquisit en la seva evocació de l'estimada Dulcinea.

Xavier Cester
Avui