Cerca de crítiques

Enquesta

Reaccions en cadena

Schubertíada

25/12/2008 |

 

Programa: O. Sala, soprano. H. Deutsch.

Lloc i dia:Auditori AXA

Ofèlia Sala és una cantant de culte i al seu recital hi va congregar no gaires oients -només la platea-, però convençuts d'assistir a una vetllada excepcional. La soprano valenciana està en un moment àlgid de maduresa i manifesta en cada cançó la força que l'ha dut als millors teatres d'òpera. La Susanna liceista de fa pocs dies palesava per intel·ligència, personalitat i estil el domini d'un repartiment de primeres figures.

Com a liederista resulta admirable la ponderació dels sons, el pes atorgat a cada nota, l'acoloriment constant, la pronunciació perfecta, la tècnica que permet salvar qualsevol condicionant faringi sense comprometre la línia. Només els més grans arriben a aquest punt de domini, d'intuïció, d'irradiació.

L'acompanyava a un menor nivell d'excel·lència el gran Helmut Deutsch. Esperonat, potser, per la plètora vocal de Sala va tocar dreturer, estentori fins i tot, i va dispensar per tongades la seva proverbial subtilesa. Quan així era, com al Morgen straussià, el piano es convertia en un càlid embolcall.

És exemplar com Sala construeix un recital, en aquest cas amb Schubert, Wolf, Albéniz i Strauss, i desencadena reaccions internes en cadena. De l'estructuració que organitza cada bloc passa a la individuació de la cançó. Dintre hi defineix cada estrofa, cisella cada paraula, acoloreix cada nota amb l'exactitud trasbalsadora d'una Schwarzkopf, però més espontània que ella. Les Seis baladas d'Albéniz sobre uns textos d'una ingenuïtat de salonet van ser com l'scherzo d'una simfonia de transcendències en què aclaparava el braó de sis cançons de l'Spanisches Liederbuch de Hugo Wolf.

Xavier Casanovas Danés
Avui