Cerca de crítiques

Enquesta

La JONC dirigida per Ros Marbà

Ros Marbà, una batuta veterana i una orquestra novella

15/1/2004 |

 

Aquest concert permet confiar en el futur de les nostres orquestres.

INTÈRPRETS Jove Orquestra Nacional de Catalunya
DATA 11 de gener del 2004
LOCAL Auditori

Es van presentar fent voltes entorn de l'objectiu, com els antics exèrcits en la presa de Zamora o en la conquista de Jericó. La Jove Orquestra Nacional de Catalunya, que té la meta en les simfonies de Beethoven, es va entrenar girant al seu voltant, tocant Mozart i Schubert, de la mà conductora del veterà mestre català Antoni Ros Marbà. Certament, una tàctica sàvia.
Encara que el programa de mà afirmava gratuïtament que "Mozart no era essencialment un simfonista", la seva Simfonia núm. 40 segueix sent la més interpretada del segle XVIII, abans que Beethoven iniciés el seu caminar per idèntic camí.
Ros va estar atent a la interpretació, a la forma, i els joves músics van donar compte d'una intensitat emocional i van demostrar estar molt ben preparats. Amb la Simfonia núm. 8, també coneguda com la Inacabada de Schubert, van tancar el cercle. Excel.lent el segon moviment, clau de l'obra, en què el primer faristol d'oboès, Cristian Moré, va tocar la peça inicial amb aplom i domini (es va emportar l'ovació més gran de la nit al saludar al final) i Ros va tornar a estar pendent del conjunt i dels detalls, i amb això va demostrar que s'havia fet un bon treball previ.
Cordes i fustes es van mostrar sòlides durant tota la vetllada. Les trompes van tenir alts i baixos. Més segurs es van mostrar els altres metalls i el percussionista. Però en conjunt el resultat va ser satisfactori. A l'acabar, ovacions entusiastes, exaltades, justificades en un públic que estima la jove formació.
Luis Polanco
El Periódico