Cerca de crítiques

Enquesta

Un Mendelssohn de nivell amb l'OBC

15/12/2008 |

 

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

El director milanès Carlo Rizzi va saber redreçar un concert que havia començat amb mal peu.

 

El milanès Carlo Rizzi, al capdavant de l'OBC, va recalar a Barcelona per oferir un programa en què, gràcies a l'espectacularitat pròpia de la Simfonia núm. 2 de Mendelssohn, es va redefinir positivament la trajectòria d'un concert que havia començat amb mal peu.

Resulta complicat, per a qualsevol melòman, no emocionar-se davant la Simfonia núm. 41, Júpiter, de Mozart, una de les obres mestres que va crear el geni de Salzburg per alimentar el seu feliç catàleg amb un especial encant i inspiració. Rizzi, no obstant, no va saber cristal.litzar la bellesa d'una obra que, de complicat engranatge i amb un drama intern que flueix per si mateix, va ser interpretada per una OBC més aviat rutinària, plena d'impureses en les entrades --especialment en el fugat de l'últim moviment-- i en un discurs poc engrescador que no va aconseguir aixecar gens ni mica l'energia de la sala.

UN COR EN MOLT BONA FORMA
No obstant, les tornes van canviar a la segona part, i la més monumental de les simfonies de Mendelssohn va trobar després del descans un conjunt català en el seu lloc, més atent, i un Rizzi en un terreny, segons sembla, moltíssim més conegut.

En tot cas, els ingredients perquè la interpretació de l'obra arribés a bon port van ser d'excel.lent ajuda: a més de la cohesió amb què els faristols van saber donar equilibri a aquesta partitura catedralícia, es va comptar amb un Cor de Cambra del Palau de la Música en molt bona forma, que va saber superar amb professionalitat tots els esculls que el compositor va brindar a l'escriptura coral, de veus empastades --fins i tot amb alguna relliscada en els tenors--, i uns solistes de gran presència vocal.

Va destacar especialment la valenciana Elena de la Merced, una soprano de molta entitat, veu bella, i que, de fet, va ser la que va sortir més ben parada de la inevitable batalla en contra de la complicada acústica que la sala té per a les veus. Per la seva part, el tenor Agustín Prunell- Friend també va lluir timbre i saviesa musical.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya