Cerca de crítiques

Enquesta

Nadal barroc

7/12/2008 |

 

Programa: Bell'Arte de Salzburg amb Emma Kirby

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

 

 

Programa: Obres del XVII i XVIII de diversos autors pel conjunt Bell'Arte de Salzburg.

 

Lloc i dia: XXIV temporada d'Euroconcert. Palau de la Música Catalana, 2 de desembre.
 

El concert va tenir la presència de la mítica Emma Kirby, una de les veus més pures de la música antiga.

Ha estat una bona idea desgranar petites obres musicals de caire religiós de diversos compositors, dels quals el més modern era Johann Sebastian Bach. El concert es presentava com a «Música per a un Nadal barroc» i disposava d'un bon aplec de músics i la presència de la mítica Emma Kirby, una de les veus més pures de la música antiga. La Kirby ja és gran, però, si al començament de la seva carrera la perfecció de la seva veu li donava un punt de fredor, ara els anys li han atorgat una saviesa que es tradueix en cada frase, en l'expressió, en la capacitat de matís, i conserva encara un instrument adient per aquest repertori. Els experts diuen que la segona meitat del XVII encara és massa moderna per ella, que excel·leix en Do·land i altres compositors a cavall del XVI i el XVII. La veritat, però, és que li recordo un excel·lent Exultate, Jubilate mozartià molt més tardà. El conjunt Bell'Arte està sostingut pel violone, l'orgue i la tiorba. La seva directora, Annegret Siedel, al violí barroc, va començar una mica desajustada i es va anar refermant al llarg del concert, tot intentant donar ritme i vitalitat, enfundada en una llarga faldilla vermella estreta, amb moviments quasi peristàltics.

Tenien una altra cantant, Susanne Ryden, que amb una veu natural, una mica seca, l'embellia en impostar-la cap a les zones altes. Tot plegat, una tranquil·la lliçó d'estil en què, venint d'enrere, ens oferien un Bach antic, inusitat. Van tocar també obres de Tunder, Vierdanck, Dedekind o Biber, el qual va permetre una acurada intervenció solista per part de Siedel, a més de Lübeck, Altenburg i Schütz, que va proporcionar un dels millors moments de la nit amb el seu Verbum caro factum est, o Schmelzer, Lechler, Schildt i Staden. La interpretació va ser eminentment musical. La mateixa música, en una esglesiola i amb una mica més d'intenció hauria estat més religiosa, potser més d'acord amb els –de vegades inexplicables– cants de lloança. L'origen dels intèrprets condicionava el repertori d'autors germànics. Potser si s'hi hagués barrejat algú d'aquí hauríem pogut gaudir de música de Milans, i també de Joan Pau Pujol, de Joan Baptista Comes o de Francesc Valls, com ara la que recull el magnífic disc Magnificat, del conjunt Exaudi Nos.

El Punt
JORDI MALUQUER