2/12/2008 |
Programa: Marina d'Emilio Arrieta
Lloc i dia:Teatre La Faràndula de Sabadell
La sarsuela necessita la mateixa cura que s'aplica a altres repertoris lírics si es vol fer justícia a un patrimoni ric i a un públic desatès. Dissortadament, el nou muntatge de Marina només va satisfer de forma molt limitada les expectatives. Continuem parlant de sarsuela, perquè els Amics de l'Òpera de Sabadell van optar per la infreqüent versió original de l'obra més famosa d'Arrieta en lloc de l'habitual revisió operística, tot i incorporar alguns números d'aquesta. La presència dels diàlegs parlats, tanmateix, no va fer cap favor a la peça a causa d'una direcció escènica que no va poder dissimular el tuf arnat del text. Els solistes van quedar deixats de la mà de Déu enmig de l'escenografia de simplicitat ben assumible de Jordi Galobart, ja que Carles Ortiz semblava més preocupat a coreografiar el cor, amb resultats que anaven d'un molest amateurisme a l'horterada pura i dura del final.
Ens queda el dubte de si Daniel Martínez va signar la versió musical que va voler davant una Simfònica de Sant Cugat d'alarmant mediocritat i un cor que continua essent l'assignatura no resolta de la casa. Temps arrossegats i temperatura dramàtica sota zero van llastar una història insubstancial però servida per una música amarada d'italianitat de gran atractiu melòdic. Sort en vam tenir de Carles Cosías, Jorge de cant meticulós amanit amb aguts insolents. En un mar sarsuelístic delmat, hi va haver poca pesca a les platges de Lloret.