Cerca de crítiques

Enquesta

Inoblidable Alfred Brendel

29/11/2008 |

 

Programa: Alfred Brendel

Lloc i dia:Palau de la Música

El llegendari pianista s'acomiada de Barcelona deixant el record de la seva mestria amb un intens i sensible recital al Palau amb obres dels seus autors favorits.

 

Déu n'hi do com pesen més de 60 anys als escenaris. Per això Alfred Brendel, que n'ha complert 78, no vol continuar. Sap que encara està bé per desenvolupar la seva carrera, però no li agrada defraudar a ningú. No vol que un dia la memòria o l'artritis li juguin una mala passada. El de dijous al Palau dins del cicle Ibercamera va ser l'últim concert a Espanya abans del seu adéu el 18 de desembre a Viena tocant Mozart amb la filharmònica local.

El comiat del mestre austríac, que accentua amb els anys el seu aire d'irònic i entranyable savi despistat, va omplir el recinte modernista fins al punt d'haver d'incloure cadires a l'escenari. Personatges com Joan Francesc Marco, director general del Liceu; Antonio Moral, director artístic del Teatro Real; Salvador Mas o el compositor Benet Casablancas no es van voler perdre aquesta última cita del pianista.

Però Brendel no va deixar espai per remoure la nostàlgia. L'emoció es va manifestar només en les aclamacions finals i en la lipotímia d'un dels seus fans. Un jove estudiant de piano va venir des de l'Argentina amb la seva mare per conèixer el músic i va arrencar a plorar quan el va tenir davant. Però això va ser tot. L'aclaparador i intens recital ofert pel magne solista no va deixar espai més que per disfrutar d'un programa que reunia peces del repertori més representatiu de la seva carrera.

I aquí sí que vam veure el gran artista capaç d'extreure totes les essències de cada partitura i de mostrar la seva poderosa capacitat d'expressió. Aquest és el cas de la Sonata per a piano, D 960, de Schubert, que va fer posar dret el Palau. Va ser de les que fan època. ¿I què es pot dir de les interpretacions de les obres de Haydn, Mozart i Beethoven? Res que no se sàpiga. Res que no s'hagi escrit.

SENTIT I SENSIBILITAT
Parodiant el títol de l'obra de Jane Austen portada al cine per Ang Lee, el pianista, hereu de la tradició vienesa, va oferir un curs de com s'interpreta la música sense efectismes, amb sentit i sensibilitat. Brendel interioritza les obres i les desplega amb la força del seu temperament sobre el teclat. No hi ha adorns, només peces tractades amb respectuosa inspiració a partir d'una tècnica depurada.

L'íntim lirisme d'Andante con variazioni, de Haydn, es va fer en tot moment visible, rematat amb un agut pianissimo. Els tres moviments de la Sonata per a piano, número 15, de Mozart, van demostrar la complicitat de Brendel amb l'autor, tancant el Rondó final amb un estimulant allegretto. Abans d'arribar al sublim Schubert, va exhibir virtuosisme amb la Sonata número 13, de Beethoven, en què s'adapta amb una sorprenent facilitat a la varietat melòdica i els canvis de ritme d'una obra tan exigent.

Però la seva capacitat de meravellar l'auditori no s'havia acabat. Una bagatel.la de Beethoven, una peça de Liszt i una altra de Bach van ser els bisos d'una vetllada inoblidable. I Brendel, tímid i impertèrrit, va abandonar l'escenari. A partir d'ara es podrà dedicar a la seva faceta d'assagista i poeta. I a impartir el seu magisteri amb conferències. Que li provi, mestre.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya