Cerca de crítiques

Enquesta

La bella molinera

23/11/2008 |

 

Programa: La bella molinera, cicle de cançons de Franz Schubert. Carsten Suess

Lloc i dia:Schubertíada a l'Illa Diagonal

 

 

Programa: La bella molinera, cicle de cançons de Franz Schubert sobre poemes de Wilhelm Müller, pel tenor Carsten Suess, amb Wolfram Rieger al piano.

Hom ha pogut sentir el cicle La bella molinera per diversos especialistes. Recorda com a més emotiva la que Francisco Araiza va fer en un recital al Liceu i com a més perfecta la de Christoph Pregardien, una veu puríssima al servei de l'expressivitat. A tota aquesta galeria caldrà afegir la versió del tenor alemany Carsten Suess, que faria un molt bon Manelic a Tiefland, i que té les referències d'haver fet uns bons Lohengrin al seu país. Amb una presència escènica que semblava el Beau Bridges d'aquella meravella cinematogràfica titulada Els fabulosos Baker boys, i una veu amb una impostació perfecta, defugia la naturalitat per crear un espai sonor únic a tot el cicle, en què només diferenciava els diferents poemes per les intensitats, mai pel seu caràcter. Ens va sumir en una atmosfera melancòlica i confortable fins a dur-nos al final tràgic: adormir-se dintre el riu com a solució per al desdeny que el llautista passavolant rep de la bella molinera. La col·laboració pianística de Wolfram Rieger va ser complexa. Pianista especialitzat en lied i professor d'aquesta disciplina, deu haver tocat milers de vegades el cicle La bella molinera i, per higiene personal, està obligat a fer una evolució com ara la d'interpretar-lo segons la inspiració del moment, canviant el gavadal de notes precises per onades de diferents volums sonors i amb certes extralimitacions en contundència no suposables, amb criteris històrics, en els pianofortes que utilitzava o imaginava Schubert, que era tan pobre que no en tenia cap de propi. Això no treu que Rieger ens oferís meravelles tals com la de la cançó Die liebe Farbe.

Estem en un miniclima schubertià. Fa pocs dies, a la Torre Cellers de Parets del Vallès, la Fundació Llongueras-Petit va oferir el mateix cicle de La bella molinera per a un interessant tenor, Josep Ferrero, resident a Alemanya, amb la particularitat que Jaume Torrent havia fet una transcripció per a guitarra de la música de Schubert, la qual cosa permet una difusió en atmosferes cambrístiques o llocs als quals el piano té difícil accés. A més, vam poder assistir a un passi del cicle schubertià Viatge d'hivern, també sobre poemes de Wilhelm Müller, que van fer el baríton Iñaki Fresan i la pianista Eulàlia Solé, amb un molt bon nivell, que haurà tingut lloc en diverses ciutats, entre les quals Tarragona. En època de crisi, romanticisme pur.

JORDI MALUQUER
El Punt