Cerca de crítiques

Enquesta

Línies MAT al Palau

19/11/2008 |

 

Programa: Martha Argerich (piano) i Mischa Maisky (violoncel)

Lloc i dia:Palau de la Música

Dues línies de Molt Alta Tensió van electrificar el Palau amb la ignició de materials segons resistència: uns no van suportar l'abrusament com altres. Entre els primers, les beethovenianes variacions sobre el duo Als homes que senten amor de La flauta màgica i la febrosa Sonata Op. 36 de Grieg i, entre els segons, l'austera Louange a l'éternité de Jésus de Messiaen i la ja de per si eruptiva Sonata op. 40 de Xostakóvitx. Van revifar l'incendi unes propines tan suculentes com el largo de la Sonata de Chopin i la transcripció dels Phantasiestücke op. 73 de Schumann.

Els piròmans eren dos artistes tan extrovertits com Martha Argerich i Mischa Maisky en una correlació de forces dominada pel piano d'una Argerich encara més temperamental que un Maisky que semblava anar-li al redós tot i una ferocitat voraç. El primer allegro de Dmitri Xostakóvitx el va deixar suat, baldat i panteixant. La força física que aquesta obra provocativa necessita és tot un paradigma i el violoncel·lista letó va aclaparar el públic en detriment de la permeació cambrística i la gradació del so. Una versió al límit.

Van excel·lir en el duo del Quartet per a la fi dels temps de Messiaen, de qui enguany es commemora el centenari. És una peroració entotsolada del violoncel sobre acords del piano que Argerich va urgir tot atapeint-les sense comprometre'n l'essència mística. Va ser el punt àlgid, sorprenent i memorable del recital en una apreciació tant òbvia com que les Variacions de Beethoven havien estat fulgurades sense gaire ambicions d'estil i que la Sonata de Grieg havia arribat a fer una certa olor de socarrim.

X.C.D.
Avui