Cerca de crítiques

Enquesta

Grial galàctic

28/10/2008 |

 

Programa: Parsifal de Wagner

Lloc i dia:Palau de les Arts, València

Ambició és una característica de la qual el Palau de les Arts no té pas dèficit. El teatre enceta una temporada que culminarà amb tres cicles del Ring amb més Wagner, una nova producció de Parsifal, títol ben lògic, ja que, com tothom sap, l'autèntic Grial és a la catedral de València. Lorin Maazel va mantenir el flux narratiu amb temps flexibles que van tendir més a la morositat a mesura que l'obra avançava. No hi va haver profunditats espirituals ni revelacions dramàtiques, però Maazel va arribar al final en un estadi de beatífica serenor. Christopher Ventris, últim Parsifal a Bayreuth, va repetir una encarnació fresca, mentre que l'abassegadora Kundry de Violeta Urmana va pitjar l'accelerador en les furioses invectives del segon acte. Stephen Milling va ser un Gurnemanz sòlid, Sergei Leiferkus un Klingsor sibilant i Evgueni Nikitin un Amfortas massa baladrer en els passatges més torturats.

El muntatge de Werner Herzog contraposava una comunitat del Grial a recer d'una gegantina antena parabòlica, com les emprades per Jodie Foster per buscar extraterrestres a Contact, amb un regne de Klingsor situat dins d'un cràter lunar. Per desgràcia, el cineasta no va aconseguir un moviment escènic vàlid. Els pitjors temors es van fer realitat quan al final una nau espacial, inspirada en l'edifici de Calatrava, va solcar les estrelles. No es tractava de cap història de redempció, sinó de recarregar la bateria del Grial? Amb aquestes reserves, la nau es deu haver estavellat en algun asteroide erm.

Xavier Cester
Avui