Cerca de crítiques

Enquesta

Un comunicatiu Ravel

12/10/2008 |

 

Programa: Norah Ansellem

La soprano francesa Norah Ansellem va debutar a l'Auditori sota la batuta apassionada d'Eiji Oue.

Eiji Oue va tornar a pujar al podi de la seva orquestra, aquesta vegada per dirigir un programa en què va destacar el debut a l'Auditori de Norah Ansellem; la soprano francesa va brindar a la segona part la seva versió de Shéhérezade, per a veu i orquestra, de Ravel, amb veu d'harmònics brillants, facilitat per als refilets i fidel a les exòtiques fantasies que fumegen en la pàgina raveliana, tot i tenir una tessitura massa aguda per a aquesta partitura, detall que la va fer desaparèixer en més d'una ocasió rere el pes orquestral.

Abans, el titular de l'OBC i després d'una ferma interpretació de l'Obertura de Benvenuto Cellini, de Berlioz, ja havia connectat amb tots els faristols amb la seva apassionada lectura de Mort i transfiguració, de Strauss, d'accents dramàtics i en què es va distingir una secció de cordes entregada que, en el voluptuós motllo del compositor postromàntic, va sonar afiladíssima en els passatges més desesperats, sempre secundada per un metall eixordador.
Una reduïda OBC va esmicolar Tres postals il.luminades, de Xavier Montsalvatge, amb aquelles harmonies lliscants inconfusibles del compositor català en què es va penetrar, sobretot, a Postal de l'Havana, delineant amb gràcia el seu coqueto punt d'havanera.

Va tancar la vetllada La Valse, de Ravel, obra a què Oue va saber donar aquella distorsió del vals inherent per entrar de cap al cosmos ravelià: la força centrífuga del mecanisme orquestral va estar controlada i el discurs, un xic feixuc a l'inici, va fluir amb decisió; Oue és comunicatiu, sens dubte (fins va ballar el vals sobre el podi), però la seva tendència a oblidar-se de la batuta per fer alguna gràcia acaba per despistar.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya