Cerca de crítiques

Enquesta

Opció A, Opció B

7/10/2008 |

 

Programa: OBC i Leticia Moreno, violí, Dir. Eiji Oué.

Lloc i dia:L'Auditori

Opció A, la crònica, opció B, la crítica, divergents en aquest concert amb el titular de l'OBC i la violinista madrilenya Leticia Moreno. La crònica comenta els seus èxits clamorosos, que plau de ressenyar amb l'aplaudímetre ratificant que una gran part del públic s'ho va passar d'allò més bé amb l'aclaparador Concert per a violí de Jean Sibelius i la Simfonia núm. 1 de Gustav Mahler.

El fet que no s'aprofundís en cap de les dues obres no va preocupar aquesta fracció acontentada amb tanta vistositat.

Moreno, de vint-i-tres anys, formada a l'Escola Reina Sofia i promocionada per Vengerov i Plácido Domingo, toca un Gagliano de sonoritat opulenta que explota amb radicalitat i molt vibrat. Desconfiant d'una orquestra pesant i mal definida, va afermar-se a partir de la cadença, des d'aleshores ja plenament rapsòdica. Com a propina, l'adàgio de la Sonata en sol menor de J.S. Bach, líric i puríssim de so.

La crònica confirma que Oué xala amb Mahler, que llegeix amb la ingenuïtat de qui es conforma amb les coloraines. I l'opció B es declara decebuda per una evident autosatisfacció i la teatralitat d'uns gestos i postures inútils per a l'orquestra. Com a mostra, la genuflexió al tutti final. Tracta la Tità com un transsumpte de la Pastoral sense copsar-ne els sarcasmes. El motiven els paroxismes i terrabastalls i, mentre arriben, traspua sentimentalisme sumint l'orquestra en unes inèrcies i una lentitud que el condicionen a ell. Entrades en fals, uns violins poc sol·licitats, un mal dia dels trompistes...

Sort que l'Orquestra coneix l'idioma de l'obra. Això, i l'excel·lència dels solistes, va rescatar l'ànim d'uns quants.

Xavier Casanoves Danés
Avui