Cerca de crítiques

Enquesta

Peter Grimes al Liceu

Lluís Pasqual estrena l'òpera Peter Grimes, de Britten, al Liceu

13/1/2004 |

 

Peter Grimes, una òpera sobre la condemna i la pressió de l'opinió pública, arriba per primer cop al Liceu amb direcció musical de Josep Pons i direcció escènica de Lluís Pasqual. Un decorat que representa un Liceu cremat és l'escenari on transcorre aquest drama coral. Fins a l'1 de febrer.

És la primera producció que Pasqual fa directament per al Gran Teatre del Liceu, tot i que el director ja havia portat a l'escenari de les Rambles dues produccions del Teatro de la Zarzuela de Madrid. Per a aquesta ocasió, Pasqual ha escollit una obra que fins ara havia tingut poca fortuna a Barcelona: el Liceu havia intentat fins a quatre vegades programar-la i fins ara no havia estat possible fer-ho, primer per motius econòmics i, el darrer cop, a causa de l'incendi del teatre.

Peter Grimes és un drama coral que es va estrenar a Londres el 7 de juny de 1945 i va ser acollit amb un gran èxit. El llibret es basa en el poema The Borough (1810), una obra del poeta anglès George Crabbe que evoca el món de la costa anglesa, amb un realisme dur i amarg, sense idealitzar-lo. La música és de Benjamin Britten (1913-1976).

L'òpera explica el progressiu i implacable acorralament que pateix Peter Grimes per part de la majoria del poble que l'acusa, amb rumors infundats, d'haver mort els aprenents que l'ajuden a pescar. La pressió d'una opinió pública cruel que no necessita proves per acusar-lo precipita el protagonista a un tràgic final.

"No és casualitat, doncs, que l'obra comenci amb un judici -explica Pasqual-, no s'ha emès cap sentència per a Peter Grimes, però en el fons ja ha estat condemnat. La tragèdia està servida: això no passa als altres sinó a tots, prejutgem sense tenir culpables".

Pel que fa a la música, Josep Pons, director titular de l'Orquestra Nacional d'Espanya, considera que aquesta és una òpera "sensacional" i "molt complexa" des del punt de vista musical. La música de Britten uneix la tonalitat clàssica amb recursos de l'avantguarda amb la voluntat d'amplificar i de potenciar el to emocional de cada fragment. En concret, el compositor compta amb els anomenats "interludis marins" que pauten les escenes, la destacada presència cor, i el patètic cant dels solistes.

El repartiment està en encapçalat pel tenor anglès Christopher Ventris, interpretant Peter Grimes, que ja havia actuat al Liceu a Lady Macbeth (temporada 2001-2002). Ventris parla de la dificultat d'aquest paper tot recordant que va ser escrit pensant en la veu d'un intèrpret concret, Peter Pears, que tenia una veu mixta. L'aspecte vocal "ha estat tot un repte", reconeix, perquè el personatge "fa servir totes les parts vocals, les més altes i les més baixes".

El repartiment principal es completa amb la soprano dels estadounidenca Gwynne Geyer (la mestra Ellen Orford) i dues mezzosopranes angleses: Rebecca de Pont Davies (la viuda Mrs. Sedley) i la veterana Susan Gorton (Auntie). L'escenografia és d'Ezio Frigerio i el disseny del vestuari de Franca Squarciapino.
Jordi Canyissà
Canal Cultura