Cerca de crítiques

Enquesta

Moments definitoris

30/9/2008 |

 

Programa: Christian Zacharias i l'OBC

Lloc i dia:L'Auditori

En un bon grapat de partitures hi ha un moment definitori que inclina el fidel de la balança en un sentit o altre. En el cas del Concert per a piano en sol major de Ravel, aquest és l'arrencada del moviment lent, un passatge de tal excelsitud que és lícit pensar que Déu existeix i es diu Maurice. La balança no va ser favorable a Martina Filjak, vencedora del Maria Canals, a causa d'un fraseig dur i un sentit limitat de les dinàmiques i els colors. La seva agilitat digital va donar més joc en els moviments extrems, tot i que l'entesa amb Christian Zacharias va ser perfectible. De fet, l'OBC va mostrar aquí més imprecisions que en la resta d'un programa presidit per l'empatia entre el responsable del Festival Mozart i l'orquestra.

L'originalitat programadora de Zacharias va trobar aquí un dels seus punts àlgids, ja que no és gaire freqüent trobar tres pianos solistes en un mateix concert simfònic. L'exploració de les connexions entre l'autor de Mitridate i París que conforma el fil conductor del certamen es va accentuar amb el juganer Concert per a dos pianos de Poulenc i els seus evidents efluvis mozartians, del qual Lourdes i Lluís Pérez Molina van oferir una lectura d'extrema pulcritud.

Llàstima que Zacharias continuï sense apartar-se dels camins més convencionals a l'hora de programar obres de Mozart, la qual cosa no treu mèrit a una Simfonia núm. 29 assenyada i elegant. Les mateixes qualitats van aparèixer en la Simfonia núm. 83 de Haydn, intensificades pels ecos de l'Sturm und Drang que el músic alemany va subratllar amb encert. El corpus simfònic de Haydn és un moment definitori de la història de la música, massa poc atès a casa nostra. L'OBC no havia interpretat mai aquesta Gallina, per tant la seva inclusió inclina favorablement la balança del concert.

Xavier Cester
Avui