Cerca de crítiques

Enquesta

De Chopin a Casanelles

9/9/2008 |

 

Programa: Obres de Frédéric Chopin i Sergi Casanelles, per Maria Lorenzo, piano.

Lloc i dia:Mas i Mas

 

 

Després de la seva programació d'estiu a La Pedrera i al Grec, Mas i Mas ha reobert les activitats a la seu habitual del carrer de Marià Cubí. L'oferta de setembre és interessant. En primer lloc, per tota una sèrie d'intèrprets que anuncien repertoris poc sovintejats. Així, ahir, dilluns, Marta Fiol cantava obres de Schönberg, Berio, Britten, Walton i Weill; el dia 11, la soprano Maria Teresa Garrigosa canta cançons de Fèlix i Fanny Mendelssohn, entre les quals, el Rèquiem per a Fanny; Bohuslav Martinu és interpretat els dies 20 i 21 pel violinista José Manuel Villarreal, i el 27 i 28, per la violoncel·lista Laura Folch. Guitarra, flauta i bandoneó són presents en altres concerts, així com un recital de Granados el dia 29 amb el pianista Alfredo Armero. Per als melòmans destaca també la curiositat de veure el dia 19 Laura Simó amb Francesc Burrull, en un repertori de cançons de Joan Manuel Serrat i, uns dies més tard, el 26, en un repertori americà amb obres de Gershwin, Bacharach, Porter, Kern i Monk.

El recital de la pianista Maria Lorenzo incloïa tres curiositats: en primer lloc, que anunciava un repertori diferent, amb obres de Scriabin, Moszowski –sens dubte, fruit de ser deixeble del fa poc desaparegut Leonid Sintsev– i Sergi Casanelles; en segon lloc, veure el que ens aportava una altra intèrpret provinent de les Canàries després d'haver fruït de les sopranos Yolanda Auyanet i Raquel Lojendio i de la violinista Eva León; i en tercer lloc, emmarcar-ho amb les afirmacions del gestor del Concurs Maria Canals, que es queixa que els alumnes que surten dels conservatoris no són competitius en els concursos internacionals, si exceptuem el cas de José Enrique Bagaria, que va guanyar l'edició del 2006. Potser anàvem massa carregats d'expectatives per apreciar aquesta jove pianista de 27 anys, matrícula d'honor a l'Escola Superior de Música de Catalunya. El programa que proposava superava de molt els trenta minuts de cada actuació del Mas i Más, que en proposa tres a les 6 de a tarda, les 7 i les 8 del vespre, i com que no estava especificat, al de les 8 part de les expectatives es van frustrar, ja que només va tocar Chopin i Casanelles. Penso que Lorenzo ha d'anar confegint un repertori propi i especialment cultivar obres que surtin de les més habituals, tot i que la seva millor actuació va ser en la Fantasia Impromptu, opus 66, de Chopin. Tot i tenir en compte que el piano del local pot respondre de manera diferent del que li és habitual i al gran de cua de l'Esmuc, els altres Chopin interpretats no li haurien permès, si els va tocar com ahir, passar de la fase prèvia d'un concurs de renom. La part més interessant van ser els tres esquetxos en forma de scherzo de Sergi Casanelles, que ens va semblar que la pianista realment dominava.

És digne d'elogi, i això ho he comprovat amb altres intèrprets provinents de l'Esmuc, la fidelitat dels joves concertistes amb compositors de la seva generació. Casanelles parteix d'unes referències que surten de Rakhmàninov i que, obviant una mica el que a fora i aquí s'ha fet en la segona meitat del segle XX, hi inclou la gran música exultant a l'estil dels hits èpics de clima cinematogràfic. Ens va semblar un bon camí i una aportació original, l'inici del tercer sketch, Com una rapsòdia.

El Punt
JORDI MALUQUER