Cerca de crítiques

Enquesta

Confiança justificada

Schubertíada a Vilabertran

8/9/2008 |

 

Programa: Trio Jess de Viena

Analitzant amb cura el catàleg d'obres de Beethoven s'arriba a la conclusió sorprenent que el gènere que més va conrear el compositor alemany va ser l'arranjament de cançons populars, ja que en va fer uns 150. Aquesta dedicació, que segueix l'exemple il·lustre de Haydn, podria semblar alimentada només per un pur interès econòmic, però la quantitat i la qualitat dels diversos reculls testimonien que Beethoven s'ho va prendre seriosament. Música de consum d'alta qualitat, en podríem dir, com alta va ser la qualitat del recull de peces escoceses, irlandeses i gal·leses ofert per la Schubertíada. El baríton Joan Martín-Royo va obrir el foc situant ben amunt el llistó, mantingut sense problemes per la soprano Marta Mathéu, la contralt Anna Alàs i el tenor Javier Alonso. Ja fos en solitari, en duo o en quartet, aquestes veus fresques, belles, idealment empastades i escrupolosament musicals van trobar l'equilibri perfecte entre sofisticació vienesa i espontaneïtat popular. La confiança de Vilabertran en aquests joves valors va estar més que justificada.

El Trio Jess va respirar en la mateixa longitud d'ona que els cantants, i si aquesta formació de Viena no és el més polit dels trios, la seva solidesa és indiscutible. Els tres germans Jess-Kropfitsch van abordar l'Adàgio D897 de Schubert amb una òptica marcadament ciclotímica, emfasitzant els contrastos anímics. De manera similar, els moments agitats del Trio núm. 1 D898 van estar subratllats amb decisió, sense que el to lluminós que presideix el conjunt de la partitura quedés desmentit. Més que la perfecció de l'acabat formal, però, és la força comunicativa del veterà grup la que desperta els majors sufragis, arrodonint una de les vetllades més delectables d'aquest estiu musical que arriba ja a la seva fi.

Avui
Xavier Cester