Cerca de crítiques

Enquesta

Contrast en els últims concerts de la Schubertíada

16A SCHUBERTÍADA

8/9/2008 |

 

Programa: Jess Trio Wien i Iván Martín

Lloc i dia:Església de Santa Maria de Vilabertran

Intèrprets: Jess Trio Wien, Marta Mathéu (soprano), Anna Alàs (contralt), Javier Alonso (tenor) i Joan Martín-Royo (baríton), divendres; i Iván Martín (dissabte)

Repertoris: Trios de Franz Schubert, Joseph Haydn i cançons angleses de L. V. Beethoven (divendres); obres de Domenico Scarlati, Josep Haydn, Claude Debussy i Franz Schubert (dissabte)

Aquest cap de setmana s'ha tancat la XVI Schubertíada a Vilabertran, i s'ha fet amb dos concerts totalment contrastats. Si en el del divendres el protagonisme el va tenir bàsicament la cançó popular anglesa i la música de cambra, en el del dissabte el repertori estava centrat al piano.

L'actuació en solitari del Jess Trio Wien va tenir en la interpretació del Trio núm. 1 en si bemoll major D989 op. 99, de Franz Schubert, el seu eix central. Els músics van oferir una versió que va tenir en el segon moviment –Andante un poco mosso– els moments més emotius i en la qual van exhibir un fraseig molt dinàmic que els va permetre, amb el joc de tensions i distensions, crear un interessant ritme expressiu. La llàstima va ser que, tot i una excel·lent tècnica i un gran domini del repertori, en els restants moviments del trio –sobretot en l'Adagio en mi bemoll major, Notturno, D897 op. 148, també del compositor vienès–, van oferir una lectura que va quedar una mica distant i no va arribar a transmetre tot l'èmfasi expressiu de les textures i les línies melòdiques creades per Franz Schubert. Amb les Cançons populars angleses, en canvi, el Jess Trio Wien va teixir de manera magnífica tot el difícil entramat musical que Beethoven va crear per dotar aquestes agradables melodies d'un alt caràcter propi.

La interpretació dels cantants va acabar d'arrodonir l'expressivitat de les cançons, i tant les veus femenines –la soprano Marta Mathéu i la contralt Anna Alàs– com les veus masculines –el tenor Javier Alonso i el baríton Joan Martín-Royo– van arribar al públic amb força i expressivitat.

En aquest últim concert de la Schubertíada hi va destacar la presència del pianista canari Iván Martín, el qual va començar amb una nítida interpretació de sis sonates de Domenico Scarlati, en què va deixar clar de seguida com acabaria sent el seu recital. Es va mostrar virtuós i enèrgic en els passatges ràpids, tot i que poc subtil en els de caràcter més íntim i expressiu. Amb tot, va oferir una vigorosa versió de la Sonata núm. 5, en do menor, op. 10 núm.1, de Beethoven, en què va demostrar sentir-se molt còmode en els moviments extrems. Conscient que en el punt on pot desplegar més les seves qualitats és en la velocitat i el virtuosisme, va brindar una nítida versió de la Sonata en la bemoll major D557 de Schubert.

Va cloure el programa amb quatre Preludis de Claude Debussy, en què, una vegada més, va deixar palesa la seva concepció extravertida en els que la dificultat tècnica sobresortia en primer pla –Le vent dans la plaine, Minstrels i Feux d'artifice– i una visió bastant més lineal en La fille aux cheveux de Lin, que té un caràcter més introvertit.

JOSEP JOFRÉ
El Punt