Cerca de crítiques

Enquesta

Assaig de recital

Schubertíada a Vilabertran

30/8/2008 |

 

Programa: Angelika Kirchschlager

Lloc i dia:Santa Maria de Vilabertran

Un faristol és un estri útil per aguantar partitures sense esforç. En un recital de lied també es pot erigir en un mur que dificulti la comunicació entre cantant i espectador, com va quedar palès en l'actuació d'Angelika Kirchschlager, tres quartes parts de la qual la mezzosoprano austríaca les va passar pendent dels papers. "Massa text", es va justificar. Bé, saber-se'l és part de la feina, tot i que, d'acord, no es tracta de fer proeses memorístiques, Matthias Goerne també mirava furtivament unes partitures situades de forma més discreta sobre el piano, tot i que el baríton alemany oferia dos programes diferents plens de rareses. Ara, al Wigmore Hall no creiem pas que Kirchschlager es parapeti rere el faristol.

El problema no va ser mirar els papers, sinó estar dominada per ells per falta de feina prèvia. Només així s'entén que al Complainte de la Seine de Weill pronunciés de tres formes diferents el nom del riu francès. La primera part schubertiana ja havia sonat de manera tan correcta com anodina, lectures aplicades sense relleu: Abschied va estar a milions d'anys llum de l'ofert per Goerne. Sort en vam tenir del piano sensible (i salvador en algun moment) del sempre excel·lent Helmut Deutsch.

El canvi de xip en els Lieder op. 38 de Korngold va ser espectacular. Més lliure i desimbolta en unes peces que també ha gravat, Kirchschlager es va recrear en la generositat melòdica de Glückwunsch o My mistress' eyes. Amb Weill vam tenir un nou pas enrere: com es pot cantar Youkali amorrada a la partitura? Llàstima, perquè l'austríaca posseeix un instrument d'indubtable bellesa, menat per un bon gust indubtable, i les intencions expressives en aquestes peces eren òptimes. Però a Vilabertran Kirchschlager no va passar d'un assaig de recital en el temple.

Xavier Cester
Avui