Cerca de crítiques

Enquesta

Dues al preu d'una

Festival Jardins de Cap Roig

26/8/2008 |

 

Programa: Filharmònica Toscanini. Orfeó Donostiarra. Director: Lorin Maazel.

Lloc i dia:Festival Jardins de Cap Roig

En la cloenda del Festival Jardins de Cap Roig va sonar la Novena de Ludwig van Beethoven. De fet se'n van escoltar quasi dues perquè arran del retard del vol que duia la Filharmònica Toscanini, el concert va començar amb un assaig que va propiciar que els congregats a l'entrada gaudissin durant gairebé una hora d'amplis passatges sense interrupció.

El concert va convèncer una majoria assaciada amb els devessalls beethovenians i encantada de la festa social. Però la realitat va ser la d'una orquestra que s'atorrollava arrossegada per uns metalls de pa sucat amb oli i unes fustes esquifides, mal guiada per una batuta mínima que batia impertorbablement i sortia només dels tràngols per la via de l'apressament. Quina llàstima que Lorin Maazel s'acontenti amb tan poc. Per menys el mestre Franz-Paul Decker aturava les orquestres! On ha deixat la fama de concertador intel·lectual i trencador de motlles? Potser aquest és el sentit de l'enigmàtica sentència "Maazel es como Barenboim, però como más moderno" captada tot fent cua ...

La coordinació era pobra com a efecte previsible d'una acústica poc vehiculadora (des de la platea, si més no), desconcertant per a l'orquestra italiana escoltada a bastament a Barcelona en condicions adients. Alguns músics semblaven voler-se fondre.

Tret de la mezzosoprano Maria José Montiel, correcta en la seva episòdica intervenció, una endurida, però puntosa Simone Kermes (soprano), el tenor Scott Mac Allister i, sobretot, el baríton Guido Jentjen, van fer un paper galdós, fruit de la inseguretat. L'Orfeó Donostiarra, que anava a la seva, va certificar la rotunditat de la seva primacia mundial. Va salvar un concert atzarós!

Xavier Casanoves Danés
Avui