Cerca de crítiques

Enquesta

Un Toldrà recuperat

26/8/2008 |

 

Programa: Programa: : Obres d'Oltra, Samper, Toldrà, Liszt i Martorell, per l'Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OSJIPC), dirigida per Salvador Brotons.

Lloc i dia:Església de Sant Pere de Prada

 

 

Per tercer any consecutiu, és com una benedicció musical acudir al concert simfònic de cloenda de l'UCE, a Prada. Servides amb preparació i entusiasme, cada any, a part de sentir bona música, podem gaudir de la recuperació d'alguna obra oblidada de la primera meitat del segle XX. El 2006 va ser la de dues obres simfòniques d'Enric Morera; el 2007, la de dues de Jaume Pahissa, i enguany, la d'una partitura no editada d'una obra d'Eduard Toldrà, Suite per a orquestra en mi. Aquesta obra la va estrenar el 1919 l'Orquestra de l'Associació d'Amics de la Música, dirigida per Francesc Pujol, i dos anys més tard, el mateix Eduard Toldrà la va dirigir amb l'Orquestra Pau Casals. Per un pudor que molts dels directors/compositors actuals no observen, el mestre Toldrà no la va voler tocar durant els disset anys que va exercir de director de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Ens omple el cor saber que tenim un nou Toldrà per incorporar a la nostra memòria personal. A la majoria de melòmans del país ens ressonen sempre les cançons del mestre, la música de la seva òpera El giravolt de Maig, el Sonetí de la rosada i Vistes al mar. Ara, i més quan Solfa, com cada any, editi l'enregistrament d'aquest concert, tindrem l'oportunitat de reblar la impressió rebuda. La facilitat discursiva del primer temps, la gran ambició d'una música ben nostra a l'andante, són trets que ens van impressionar. A la fi d'aquesta reestrena hi va haver l'emotiva abraçada del director amb Narcisa Toldrà, filla del compositor.

Un es continua fent creus com en vuit dies intensos de preparació s'aconsegueixen resultats tan bons. És cert que bastants músics de l'orquestra simfònica repeteixen d'un any per l'altre la cita, però hi ha noves incorporacions. La feina del director, aplaudit fins a trencar mans pels seus músics, i dels nou mestres col·laboradors coordinats per Carles Gumí i Jordi Picorelli és notable. Amb un metall superb que ja voldrien moltes orquestres de renom, amb un percussionista i una oboè de primera línia, es van tocar, amb alternances de solistes i una corda molt nodrida, diverses obres. La primera, perfectament interpretada, un bonic poema simfònic de Manuel Oltra, present al concert, titulat L'alimara, versió orquestral d'una obra per a dues cobles i percussió de la qual Brotons va saber extreure tot el contingut èpic i emotiu que comporta aquest signe de foc. Una esplèndida orquestració plena de motius populars caracteritza la suite simfònica Mallorca, de Baltasar Samper, poc interpretada a Catalunya. Els decibels tenien difícil encaix en la ressonant església de Sant Pere de Prada, on enguany es va celebrar el concert, refusat per l'abadia de Sant Miquel de Cuixà amb l'explicació que una orquestra simfònica és massa gran per encabir-la a l'església del monestir, on se celebra, cada any, l'anomenat festival Pablo Casals.

En la segona part, a més de l'obra de Toldrà, hi va figurar una obra de repertori universal, amb la qual l'orquestra pot tenir referències del seu nivell. Se'n va triar una de poc programada, un dels poemes simfònics de Liszt, el número 3, titulat Els preludis, realment magnífic, que l'orquestra va executar amb prou dignitat si tenim en compte que les versions discogràfiques més en ús el presenten interpretat per grans conjunts i amb versions molt elaborades. El concert que havia estat presentat pel musicòleg Jaume Carbonell i amb el parlament honorífic del rector sortint de l'UCE, Joandomènec Ros, va acabar amb l'estrena de l'himne de l'OJIPC, del compositor de Porreres Jaume Martorell. Estava inspirat en un text sobre la mata de jonc de la Crònica de Ramon Muntaner. L'himne va ser exultant i solemne. Recollint comentaris, uns deien que els recordava música d'herois galàctics de cinema, i d'altres, que els feia reviure moments de grandesa heroica de les gestes de Jaume I. En deliri d'aplaudiments, el mestre Brotons va oferir encara un afegitó: una versió simfònica de La Santa Espina, d'Enric Morera.

JORDI MALUQUER
El Punt