Cerca de crítiques

Enquesta

Carn d'iPod

XVI Schubertíada a Vilabertran

25/8/2008 |

 

Programa: M. Goerne i H. Deutsch

Molts polítics esmenten el boss Springsteen entre els músics que figuren al seu iPod. Doncs bé, estic segur que molts dels fidelíssims assistents a les Schubertíades de Vilabertran esmentarien Matthias Goerne com el seu boss. Més encara si l'acompanya un pianista com Helmut Deutsch, constructor ideal de plans tonals i mosaics harmònics i un autèntic mestre en la individuació de notes clau sense afectar la línia de cant.

El dia 17 el baríton alemany inaugurava la present edició amb un primer monogràfic Schubert i els col·legues van esgotar els ditirambes en lloança seva. No volent igualar-los, només diré que molts dels qui van ser presents en ambdues convocatòries van jutjar la segona tant o més escruixidora. Per la meva part voldria deixar constància que allò que m'aclapara d'aquest artista complet, més encara que la perfecció o les qualitats vocals, són la intensitat i la profunditat resultants d'incorporar l'experiència operística de qui és un Wozzek o un Wolfram de referència. L'incorpora a les cançons de Schubert allunyant-se ja del tot de la senda senyorívola de Fischer-Dieskau o Schwarzkopf -ho esmentava arran del seu recital d'ara fa un any- per entrar en dramatitzacions a l'estil de Hans Hotter, l'emperador wagnerià.

Va agrupar setze cançons alternant les punyents amb les amenes tot seguint una sapientíssima estructuració. Com a punts forts, La mort i la donzella, Lletanies per al dia de difunts, El nan, cantat amb una tensió insuportable, la menystinguda Viola, que converteix en una balada inoblidable, acabant amb un Ganimedes amarat del vertigen de l'ascensió als cims olímpics de la mà de Goethe.

Xavier CasanovasDanés
Avui