Cerca de crítiques

Enquesta

Intimitat i persuasió

16a Schubertíada

25/8/2008 |

 

Programa: J.BANSE I H. DEUTSCH. Lieder de Carl Loewe, Johannes Brahms, Robert Schumann i Clara Schumann.

Lloc i dia:Església de Santa Maria de Vilabertran

 

 

La tercera jornada de la Schubertíada a Vilabertran, amb Juliane Banse i Helmut Deutsch, va oferir un interessant programa que va començar amb quatre exquisits lieds de Carl Loewe. Malgrat el virtual oblit en què es troba la seva música, l'estil del compositor i cantant alemany està molt directament lligat a l'expressió d'idees poètiques –fins i tot les seves obres instrumentals porten sovint títols programàtics–, i l'ús intel·ligent dels recursos harmònics no el desvia de la seva intenció d'expressar de la manera més clara el contingut narratiu i dramàtic del text.

El musicòleg Carl Dalhaus opina al respecte que Loewe satisfeia les exigències que el públic més educat podia tenir en termes d'expressió i de sofisticació dels mitjans compositius, però sense sacrificar del tot el to propi del singspiel, «el qual havia estat, des del segle XVIII, el cor i la llar musicals de la burgesia alemanya». I les exigències del públic de Vilabertran van ser satisfetes amb l'elegància i la senzillesa despresa per la veu de Juliane Banse, amb un timbre obscur en els greus i els mitjos, però amb brillantor en els aguts. La vetllada, que va continuar amb els Liederkreis op. 39 de Robert Schumann a la primera part, va transcórrer quasi en un ambient familiar, sense grans ostentacions però amb seguretat i savoir faire. La sensació d'encant va ser més acusada a la segona part, que Banse i Deutsch van obrir amb les captivadores cançons de Clara Schumann, excepcionals des del punt de vista melòdic i d'una gran força dramàtica.

Però els moments més àlgids del concert van tenir lloc a les dotze excel·lents cançons de Johannes Brahms que els intèrprets alemanys varen programar tot seguit. Els lieds de Brahms impressionen per la seva invenció melòdica, de línies amples i ritmes flexibles, i el pel seu subtil tractament formal. La interpretació que en va oferir Juliane Banse va lluir tant en les pàgines de més dramatisme com en les més íntimes, i va mostrar una dicció nítida que, juntament amb els canvis de color que conferia a la seva veu, s'adequaven perfectament al matisos que exigien el text i la música. El pianista Helmut Deutsch, experimentat acompanyant de lied –en l'edició d'aquest any de la Schubertíada ja va actuar amb Matthias Goerne i ho farà el proper dimecres 27 d'agost amb Angelika Kirchschlager–, va recolzar el cant de la soprano alemanya amb maduresa i sobrietat, aportant en tot moment l'equilibri necessari que permet arribar a les subtileses del repertori, en el que va ser un recital intimista, dolç, persuasiu i gratificant i que Banse i Deutsch van abordar des de la contenció i el bon gust.

JOSEP JOFRÉ
El Punt