Cerca de crítiques

Enquesta

Màgia interpretativa

23/8/2008 |

 

Programa: «LIEDER» DE FRANZ SCHUBERT. Matthias Goerne (baríton) i Helmut Deutsch (piano).

Lloc i dia:Església de Santa Maria de Vilabertran

 

 

Els lieder de Franz Schubert es distingeixen per la seva capacitat de provar la musicalitat d'un intèrpret, fent-lo passar pels diferents estats anímics que es troben immersos en les cançons i als quals la interpretació s'ha d'emmotllar de forma natural. Això és el que va mostrar, com a continuació de la integral dels lieder del compositor alemany, el baríton Matthias Goerne, en una vetllada d'aquelles que deixen empremta, en el segon dels concerts de la 16a Schubertíada, a l'església de Santa Maria de Vilabertran.

En la selecció de les cançons que va fer Goerne es va poder constatar l'habilitat que posseeix per construir el seu món sonor partint d'una idea bàsica, que no és una altra que conduir-nos pels mons insospitats que planteja Schubert des de la més absoluta convicció, abordant aquest repertori amb una gran profunditat i capacitat de comunicació, fruit d'una serena lectura plena de maduresa i reflexió.

Matthias Goerne, que va començar el concert amb An die untergehende Sonne D457 (Al sol ponent), parteix d'un coneixement i rigor interpretatiu veritablement admirables. La seva veu posseeix uns baixos robustos i ben timbrats i amb una gran naturalitat en la tessitura mitjana. Així mateix, la seva presència a l'escenari acaba de donar a cada cançó aquella justa expressivitat que ajuda a la comprensió emotiva del text i que intensifica la seducció de la senzillesa del seu cant.

Goerne fa gala d'un cant en piano (p) tremendament íntim que, tot i ja deixar-lo palès en Der Tod un das Mädchen D531 (La mort i la donzella), va tenir la seva màxima expressió a Litanei auf das Fest aller Seelen D343 (Lletanies per al Dia dels Difunts), en què el baríton alemany va ser capaç de tallar l'alè d'un públic totalment fascinat per la seva màgia interpretativa. Unes versions dotades de l'emoció expressiva que Matthias Goerne aporta sempre al seu treball i que, en aquesta ocasió, van comptar amb la complicitat i la gran eficàcia interpretativa de Helmut Deutsch al piano.

Deutsch va acompanyar sense buscar protagonisme, subratllant en el moment indicat amb eficàcia i sabent transmetre la problemàtica de les tensions produïdes entre la declamació del text i l'exigència pròpia del fraseig musical a través d'una concepció pianística de gran volada. Atent en tot moment a les intencions de Goerne, i cuidant especialment el so, es va convertir en el fidel reflex del cantant.

JOSEP JOFRÉ
El Punt