Cerca de crítiques

Enquesta

Missa beethoveniana, músics txecs i ventada gironina

23/8/2008 |

 

Lloc i dia:Plaça de la vila de Torroella de Montgrí. 8-8-2008.

XXVIIIè. Festival de Músiques de Torroella de Montgrí 2008

Plaça de la vila de Torroella de Montgrí. 8-8-2008.

Ludmila Vernerová, soprano. Jana Sýkorová, mezzosoprano. Jaroslav Brezina, tenor. Zdenek Hlávka, baríton. Jaroslav Tuma, orgue. Cor Filharmònic de Praga. Orquestra de Cambra de Praga. Dir.: Ondrej Kukal.

Meritòria i no tan estranya com sembla en primera instància la coproducció entre el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí i el Festival Internacional de Música Pau Casals de El Vendrell. En la majoria dels cicles estiuencs és fàcil repetir cita però sense que uns i altres expliquin que la compra del bolo va rebaixant el cost de producció. Una cooperació encoberta que encara es fa menys pública en el terreny simfònic. Per això cal felicitar als promotors del concert on el Cor Filharmònic de Praga i l’ Orquestra de Cambra de la mateixa ciutat van interpretar la tan complexa com infreqüent en la cartellera Missa Solemnis op. 123 de Beethoven. Ambdues formacions van oferir suficiència i professionalitat tot i les diverses contrarietats. Una d’elles, la poc nodrida secció de cordes greus i el petit orgue. La més molesta, la forta ventada que fins i tot feia tremolar la pantalla acústica de l’escenari. La més significativa, la funcional lectura de Ondrej Kukal, sense gaire idees i pendent que el conjunt no es desestabilitzés. Lògic quan s’ha de dirigir amb una mà aguantant del faristol tement que el vent s’endugui la partitura com va passar en el solo de violí del Benedictus. Ja se sap, és una de les contingències de l’aire lliure. Així, doncs, sense ser un mal director, qualsevol pretensió de profunditat expressiva o desplegament constructiu es van veure seriosament condicionats. Ho van corroborar la fuga del “Quoniam”, la doble fuga del Credo, la secció de l’ “Et vitam venturi” o l’ “Hosanna”. Els solistes, en la difícil línia cantabile, no van dissimular les mancances i van oferir un nivell que basculava entre l’ insuficient -soprano-, el discret -mezzosoprano i baix-, i el satisfactori –tenor- en relació a la seva particel•la. A l’Auditori Pau Casals ho van tenir més fàcil i els resultats van agrair el sostre i el rodatge del dia anterior.

Albert Ferrer i Flamarich