Cerca de crítiques

Enquesta

Weill retrobat

Ute Lemper va actuar a Porta Ferrada en un espectacle de música i dansa

14/8/2008 |

 

Programa: Música: Kurt Weill; text: Bertolt Brecht; direcció: Frederic Amat. Amb Ute Lemper i Catherine Allard. Coreogr.: Jordí Cortés.

Lloc i dia:Fest. de la Porta Ferrada

Les oportunitats de veure Kurt Weill són tan escasses que la programació de Die sieben Todsünden, últim treball del compositor amb Bertolt Brecht, justificava l'excursió a Sant Feliu de Guíxols. No menys minses són les probabilitats d'escoltar la seva música en format orquestral i, per acabar-ho d'adobar, hi havia Ute Lemper retrobant-se en un monogràfic amb l'autor que més lligat ha estat a la seva carrera.

La producció té com a eix un suggerent vídeo de Frederic Amat, amb picades d'ullet al cinema mut i un ben treballat grafisme. Gràcies al vídeo i a la simplista coreografia de Jordi Cortés, es podia endevinar de què anava aquesta sàtira antiburgesa perquè el miserable programa de mà explicava menys que res.

Amb el perfecte desdoblament de l'Anna II de Catherine Allard, Lemper va estar igual a ella mateixa, tant com a Anna I com en un sintètic repàs a la carrera de Weill. La cantatriu va tornar a enlluernar amb aquest inimitable glamur àcid que domina sense esforç l'escena i que es recrea en cada consonant i inflexió del text, amb una veu magnètica i precisa com un bisturí.

Aquí acaben les virtuts i comencen els pecats d'un muntatge que hauria lluït més en un espai menys obert i amb una amplificació més acurada. Això va tenir efectes nefastos per al desigual (i arraconat) quartet vocal i un Barcelona 216 (o 416, donada la multiplicació d'efectius) que, tot i la bona concepció de José Luis Estellés, va sonar sense relleu. Almenys va quedar clar que Weill va ser molt més que un gran compositor de cançons.

Xavier Cester
Avui