Cerca de crítiques

Enquesta

Una seriosa aposta amb futur

12/8/2008 |

 

Lloc i dia:Saló d’Or del Palau Maricel de Sitges

V Festival Concerts de Mitjanit 2008

Del 19 de juliol de 2008 al 10 d’agost de 2008.

 

En la seva cinquena edició aquest festival de Sitges afirma el seu potencial gràcies a la intel•ligent gestió de Félix Alcaraz. Ho demostra l’ampla i variada programació amb els cicles complementaris com Off Mitjanit, Mitjanit Esmuc i Petits Sons. Haver actuat pel cicle Concerts de Mitjanit esdevindrà signe de confiança. Llàstima de l’ elevat preu de les entrades i que les notes al programa fossin poc il•lustratives de les obres, en ocasions, massa centrades en l’ anècdota. Dins la programació de tall clàssic es va mantenir la fidelitat al piano amb l’excepció del luxós recital benèfic d’ Eva Marton (2 d’agost), que va anunciar la seva imminent retirada dels escenaris.

Com a solista Alba Ventura (19 de juliol) va preludiar l’exquisidesa sense amaneraments de les Seis piezas sobre cantos populares españoles de Granados amb la notable versatilitat idiomàtica amb què va interpretar la Sonata de Dutilleix. Va tancar el seu recital amb una selecció de l’ Amor brujo de Falla de primer nivell en tècnica i expressivitat: amb força, sensualitat i matisos magistrals en les dinàmiques. Per la seva part, la violinista Arabella Steinbacher, al costat de Robert Kulek al piano (25 de juliol), va impressionar pel seu domini tècnic sense concessions a l’artificiositat en unes excel•lents Tzigane i Sonata op.77 de Ravel i Sonata op.1 de Tartini. Li va faltar el plus d’ expressivitat aconseguit en la Sonata núm.3 de Brahms, la lectura de la qual optimitzà el cant melangiós, la diafanitat de textures i la fluïdesa del discurs. L’endemà, la violoncelista Sol Gabetta i la pianista Mihaela Ursuleasa van optar per lectures urgents, més brusques que tenses, ermes d’expressivitat a la Sonata op.19 de Rachmaninov i a la Sonata núm.2 op.58 de Mendelssohn.

Finalment, l’aposta més atrevida va ser el quasi maratonià cicle Versus. Tres dies consecutius amb dos recitals que emmarcaven unes conferències de la musicòloga Larisa Loginova sobre el vincle polític en la música de Chopin i Prokòfiev. Com artistes convidats van actuar Mariana Gurkova, Mladen Colic, Boris Berman que van oferir una selecció de masurques, balades i estudis de Chopin i el cicle de sonates per a piano de Prokofiev, entre altres obres. La darrera jornada, la del 10 d’ agost, va congregar a Álex Alguacil i Andrei Gavrilov. Dos exemples de pianisme selecte i suggerent –quasi- diametralment oposats. Alguacil va demostrar ser un intèrpret ortodox, intrèpid en les poloneses i molt convincent tant en la Sonata núm 2 de Prokofiev -de molt complexa digitació- com en els Scherzos de Chopin, que van destacar per la coherència, el seu caràcter lleument hermètic però alhora dramàtic. Pel contrari, Gavrilov va ser una bassa d’espectacle amb explicacions en anglès pel públic durant la selecció de Nocturns de Chopin que va interpretar amb una aureola de showman. En l’ estrictament musical va captivar per l’extrema gamma dinàmica, per uns tempi molt discutibles però singulars, i per un fraseig extravagant però de resultats globals coherents. Més espectacular fou la Sonata núm. 8 de Prokofiev que va feia tremolar el propi instrument amb uns atacs i percussivitat tremends davant l’exigència d’un virtuosisme extrem que el pianista rus va brodar a altíssim nivell. Sense dubte, n’és un dels seus millors intèrprets.

Entre ambdós concerts les ponències de la taula rodona sobre l’ influx polític en la música de Chopin i Prokofiev va deixar clar que només l’ intèrpret, Álex Alguacil, va oferir les vertaderes claus sobre la temàtica, tot i apreciacions complementàries. Si algú, per exemple, pretenia saber què tenien de nacionalistes Chopin i Prokofiev, es va haver de satisfer amb saber l’ús del cromatisme i de la polonesa com a gènere musical. Aspectes que no justifiquen per a res un nacionalisme. Pel proper Versus cal posar-se les piles.

Albert Ferrer i Flamarich
Catclassics.com