Cerca de crítiques

Enquesta

Frühbeck de Burgos va dirigir una correcta Dresdner Philharmonie al Festival de Peralada

11/8/2008 |

 

Lloc i dia:Castell de Peralada

Rafael Frühbeck de Burgos va dirigir una correcta però irregular Dresdner Philharmonie amb mitja entrada a l'auditori del Festival de Peralada

PERALADA
¿Què passa amb la música clàssica en els grans festivals d'estiu? La pregunta sorgeix després d'assistir, dissabte, al concert de la Dresdner Philharmonie, dirigida per Rafael Frühbeck de Burgos, i observar que, com ja va passar amb Igo Pogorelich, l'aforament de Peralada no passava de la mitja entrada. Res a veure amb apostes com La bohème, Juan Diego Flórez, Diana Krall, Dulce Pontes i Estrella Morente, i Rosario.

El que passa és que les últimes propostes clàssiques --tampoc Kurt Masur va aconseguir el ple-- no s'a- justen a la demanda d'un públic orientat cap a l'eclecticisme i que, en general, busca el ressò de noms molt reconeguts; que no s'arrisca a enfrontar-se a programes que funcionen en les temporades de clàssica de Barcelona però no en aquestes mostres, llevat de Torroella, on el segell i el marc íntim del festival atrau els addictes a la música culta.

Però, és clar, no sempre estan a mà Mehta, Barenboim i Maazel --a qui veurem a Cap Roig amb la Novena de Beethoven--, que són un reclam segur per als espectadors. La Dresdner Philarmonie, amb una tradició de més d'un segle, garanteix el mínim de qualitat que sempre ofereixen les orquestres alemanyes, però no és gaire coneguda per al gran públic i, a més, la batuta de Frühbeck de Burgos apareix com a recurs repetitiu.

Però Peralada va aplaudir el programa ofert per la simfònica. Un centenar de solvents músics van oferir una correcta interpretació del programa, però sense arribar a aquell grau d'inspiració que marca la diferència. Amb la base de la seva potent secció de corda, l'orquestra va sonar homogènia, però lluny del nivell de la Staatskapelle de la seva ciutat que, amb Fabio Luisi al podi, va enlluernar al Palau de la Música.

 

VALSOS ENLLAÇATS
La formació va obrir la vetllada interpretant la vitalista obertura de l'òpera Oberon, de Carl Maria Weber. Un entreteniment per entrar en la suite d'El cavaller de la rosa, de Richard Strauss, obra sobre el pas del temps. El ric discurs d'aquests fragments de l'òpera va mostrar la millor versió de la formació, especialment en els valsos enllaçats.

La nit es va tancar amb una lectura amb alts i baixos de la Sinfonia número 1 en do menor, de Brahms. L'animat quart moviment va trobar una resposta aclamada del públic. Una colorista interpretació de l'intermedi de Goyesques i de l'obertura d'El casament de Luis Alonso es van acabar de guanyar el públic.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya