Cerca de crítiques

Enquesta

Tenoríssim

4/8/2008 |

 

Programa: Juan Diego Flórez i OBC. Dir: M. Marioti

Lloc i dia:Castell de Peralada

Sis anys després de la seva presentació tornava a Peralada Juan Diego Flórez, ara com al divo comparat (massa generosament) a Kraus i Pavarotti que sap que té el públic a la butxaca. Enamora el bon gust que tradueix a uns matisos molt d'agrair en el belcanto i emociona veure'l entrar en el personatge i optimitzar els recursos tècnics en forma d'estrebades diafragmàtiques, control de la tensió cervical, aleteig nasal, cops de glotis, grau d'humitat a la gola, etc. Quina lliçó de preparació al cant! És sabut que no té una gran veu, però la serveix amb una projecció de màxima eficàcia, un fraseig exquisit, una treballada homogeneïtat i una plenitud tímbrica espectacular en l'agut.

Per això sorprenia a la segona part el sacrifici de la línia cercant un plus de potència amb suspensions del tempo evidents en les àries donizettianes de Lucrecia Borgia, La Favorite (en francès) i, en italià, La fille du régiment. Per l'exigent rigor en aquest aspecte van resultar modèliques a la primera part A te o cara d'I puritani de Bellini i, passant a Rossini l'ària Tu sorda ai miei lamenti de La donna del lago i l'escena d'Arnold al quart acte de Guillaume Tell, moments aclaparadors d'un cantant excepcional.

Com a regals, una sinuosa Furtiva lagrima, la part final de Cessa di piú resistere (del Barbero) i una espectacular La donna é mobile on va parar l'orquestra per agafar aire en plena connivència amb el públic.

L'acompanyava una irregular OBC de la qual extreia episòdiques qualitats Michele Mariotti, jove titular del Comunale de Bolonya.

Xavier Casanoves Danés
Avui