Cerca de crítiques

Enquesta

Genials i delirants

3/8/2008 |

 

Els components de Le Quatuor sorprenen a Peralada amb les boges paròdies musicals

 

Quins personatges tan divertits! ¡Quina bogeria tan màgica! Corps à cordes, el concert de gags de Le Quatuor, va atrapar divendres el públic de Peralada sotmès a una saludable sessió de risoteràpia. El quartet francès va mostrar el seu domini de totes les disciplines escèniques. Són tan bons intèrprets dels seus instruments de corda com bons cantants, ballarins i actors. I el domini del llenguatge gestual, que ens remet a Charlot, els Marx o Marcel Marceau, completa la gamma de recursos en què es recolza el xou. L'humor esbojarrat es barreja amb la poesia. I, el que és més important, la capacitat de sorpresa creix a mesura que avança el frenètic ritme del xou.

Apareixen en escena vestits amb els seus solemnes jaqués negres tan habituals en la clàssica, però en pocs minuts n'hi ha prou per entendre que darrere d'aquest aparent formalisme el que hi ha és una vestimenta surrealista que ens situa en la dinàmica d'un agilíssim treball destinat a provocar la riallada però sense trair mai la música. Els ingredients escènics posats a la coctelera per Alain Sachs acaben elaborant un beuratge que els espectadors degusten amb fruïció fins a convertir-se en còmplices de la proposta.
Jean-Claude Camors i Laurent Lacambre (violí), Pierre Ganem (viola) i l'increïble còmic Jean Yves Lacombe (violoncel) exhibeixen una perfecta forma física i una gran compenetració que els ajuda a superar el desgast que pateixen de resultes de les seves acrobàcies, els bruscos canvis de gèneres musicals i l'intercanvi de rols. El muntatge no deixa canya dreta. Les paròdies retraten personatges i situacions diàries. Amb una perruca de Bach, Camors caricaturitza l'ortodòxia de l'ensenyament musical, i amb una successió de músiques religioses enllaçades compareix la crítica a qualsevol tipus de fonamentalisme.

DE BACH AlS BEATLES Salten de Bach, Vivaldi i Mozart, als Beatles i Michael Jackson. Componen figures inversemblants i amb els seus arcs toquen l'instrument del company. Utilitzen pintes, penjadors i cordes per fer sonar els violins, el violoncel es converteix en guitarra espanyola i es calcen unes aletes per ballar Cantant sota la pluja. Tampoc falten a la cita els tòpics espanyols dels toros, el flamenc o el Quixot amb el lorquià A las cinco de la tarde, i fins i tot ofereixen una genial versió dels nois del cor. I quan al final surten les guitarres elèctriques, es dispara l'entusiasme d'un públic que no para d'aplaudir durant tota la funció. Hi ha gestions per portar-los a Barcelona. Si això passa, no us ho perdeu.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya