Cerca de crítiques

Enquesta

La història com a decorat

27/7/2008 |

 

Programa: La bohème Autor: Giacomo Puccini. Dir. musical: Eiji Oue. Festival Castell de Peralada.

Lloc i dia:Castell de Peralada

La deriva populista del Festival de Peralada, tan lícita com no compartible, té com a efecte secundari el retraïment del certamen com a impulsor d'espectacles que, a la llarga, són els que donen senyal d'identitat. Com a mínim, ja que es vol produir menys, hi ha bon criteri a l'hora de llogar, si jutgem per aquesta Bohème estrenada a Oviedo el 2000.

L'asturià Emilio Sagi situa l'obra de Puccini en el París circa maig del 68 (tot i que a vegades semblava la dècada anterior), sense que el resultat, fora de detalls puntuals, grinyolés gaire. Es tracta en el fons d'una translació bàsicament decorativa (esplèndida escenografia de Julio Galán) més que no pas substancial, amb un Sagi menys interessat a explorar les connexions entre el moment històric triat i els bohemis puccinians que a explicar bé l'argument, tal com va fer.

Tot i el bon nivell global, l'impacte emocional de la partitura de Puccini no es va produir per causes diverses. Una va ser la Mimì d'Olga Mykytenko, veu esplèndida i expansiva, però ben garrepa d'expressivitat. Rodolfo és un dels cavalls de batalla d'Aquiles Machado, però un fraseig acurat no amaga la duresa creixent de l'instrument i la tensió en la línia de cant.

Més equilibrada entre intencions i resultats va ser la parella formada per Javier Franco (Marcello) i María José Moreno (Musetta).

L'acústica de Peralada no és gaire favorable a les deliqüescències orquestrals de Puccini, com tampoc ho és la poca ductilitat de l'OBC en els quefers operístics. Més blasmable va ser, tanmateix, el pols inert i l'alè esllanguit que va imposar Eiji Oue. Si afegim el record del seu nefast Tristan a Bayreuth, la conclusió paradoxal és que a aquest director avesat a fer tant de teatre al podi, el teatre no li prova gaire.

Xavier Cester
Avui