Cerca de crítiques

Enquesta

Directes a la jugular

28è. Festival de Músiques de Torroella de Montgrí

22/7/2008 |

 

Programa: Germanes Labèque

Lloc i dia:Església de Torroella de Montgrí

Les germanes Katia i Marielle Labèque no deceben mai. Exhibeixen una candidesa pseudoinfantil com un reclam de la inquietud artística amb un punt d'esbojarrament que complau perquè no contradiu l'excel·lència interpretativa.

L'inconformisme les du a eixamplar el repertori per a dos pianos o per a piano a quatre mans i a embrancar-se en projectes com una fundació per a la convergència de diverses disciplines artístiques, un segell discogràfic propi o un potent programa pedagògic. Hi aboquen l'energia sobrera després de l'esgotadora tasca de conjunció que les ha dut al cim.

La part millor de la seva contribució al Festival de Músiques de Torroella va arribar amb una Rapsòdia espanyola de Ravel ultradelicada o paroxística, segons el passatge, i a l'hora de les propines, quan va aparèixer la música nord-americana d'arrel jazzística encapçalada per una dansa de la famosa West side story de Bernstein.

Es poden establir tres categories en el recital: el que van tocar admirablement, com l'original En blanc et noir de Debussy per a dos pianos; el que van tocar opinablement, com la Fantasia en fa menor de Schubert, a quatre mans afectada d'uns greus massa invasius i hipertrofiada fins al punt de la transfiguració, i el que van tocar inqüestionablement, com les obres de Maurice Ravel, basc francès com elles: una alambinada Ma mère l'oie a quatre mans amb uns tocs d'acidesa que escauen al recull i l'esmentada Rapsòdia, un exemple de sinergia en la quadratura rítmico-dinàmica i en l'establiment de l'encanteri cromàtic entrant als dominis de la perfecció.

I és que quan toquen com en trànsit s'erigeixen en la referència del duo pianístic.

Xavier Casanoves Danés
Avui