21/7/2008 |
Programa: Marisa Martins
Lloc i dia:Monestir de Pedralbes
Vacant és encara el tron deixat per Anna Ricci, la pionera mezzo barcelonina que va fer seves l'antigor i l'avant-guarda musicals. Aquesta actitud la va convertir en una font incansable de primeres audicions. Des de la seva mort l'any 2001, pocs cantants s'han plantejat una carrera tan compromesa, i ser considerada com a possible hereva d'una artista tal és un primer homenatge a Marisa Martins.
En pocs mesos hem escoltat la jove mezzo hispanoargentina al Liceu (en Janácek), al Memorial Mompou-Bravo, i en aquestes Nits al Monestir de Pedralbes, el nou cicle que enguany ha programat tres concerts sota la idea de les dones intèrprets. El marc és un angle de l'immens claustre tintat pel capvespre, on les intromissions sonores poden ser les d'un pardal, un grill, un brollador o una campana en lloc d'un mòbil o una ranera bronquial.
Sota el títol La veu de la mare Martins va confegir un recital amb cançons de bressol o relacionades amb els infants que obviava les peces més conegudes. Va cantar -i actuar- servint la ingenuïtat, la diversió, la nostàlgia o la trapelleria tan finament musicades per Poulenc (La courte paille), Mompou (Comptines), Matilde Salvador, Guastavino (La edad del asombro), Salvador Moreno i el colombià Jaime León (1921), tota una troballa. Unint versatilitat i bon gust a una desimbolta personalitat i una projecció sonora estupenda va acabar amb un recull inspirat en García Lorca on figuraven Revueltas, Montsalvatge -amb unes delicioses cadències criolles i andaluses- i el mateix poeta amb la urpada jonda de Nana de Sevilla. El pianista Mac Mclure la va acompanyar amb una adient simplicitat.