Cerca de crítiques

Enquesta

Errors d'aritmètica

17/7/2008 |

 

Programa: LOM Piano Trio

Lloc i dia:L'Auditori

En la música de cambra els sumatoris han de fallar i la fita s'assoleix quan addicions com la d'un més un més un no dóna tres. Això va passar a la segona part -i, amb intermitències, a la primera- del concert del llorejat LOM Piano Trio a la cloenda de la Temporada de Cambra de l'Auditori: el Trio núm. 1 op. 49 de Mendelssohn el va mostrar pletòric i la sala va reaccionar amb entusiasme.

La vetllada començava amb el Trio núm. 1 Hob. XV/37 de Haydn, una niciesa per a diletants de la qual en van fer una lectura tensa i poc imaginativa. El vol es va aixecar al final del Trio op.1 del sorprenent Eric Korngold (1897-1957) compost als dotze anys, estrenat el 1910 (amb Bruno Walter al piano) i prototípic de la seva etapa europea. L'atapeïda factura tardoromàntica sedueix pels alambinats creixements formals cars el vienesos, i el LOM Trio hi va anar assolint la soltesa, és a dir, l'elegància, que agraeix una música tan densa.

Va arribar la magna obra de Mendelssohn i va canviar la correlació entre ells i amb el públic. El piano virtuosístic de Daniel Ligorio exercia amb naturalitat com a element catalitzador, el violí de Joan Orpella es desprenia del sostre que abans semblava haver-se autoimposat i el violoncel de Josep Mor sonava amb la plenitud dels grans. S'expressaven amb una profunditat i un arravatament a l'altura de les altes expectatives del públic que omplia la sala Oriol Martorell i al qual satisfaria que fossin formació resident de L'Auditori en un futur pròxim. Els mèrits són tan palmaris com la categoria de la seva trajectòria i l'exigència i honor del compromís.

Xavier Casanoves
Avui