Cerca de crítiques

Enquesta

Música per a la intimitat

8/7/2008 |

 

Programa: «MÚSICA CALLADA» de Frederic Mompou per Jordi Masó

Lloc i dia:Claustre de la catedral de Girona

 

 

Home d'un sentit de l'humor molt agut i refinat, l'escriptura de Frederic Mompou es basa en la subtilesa, la valoració del detall i el refinament harmònic, característiques adquirides en la seva llarga estada a París, i que estan plenament integrades en la seva Música callada. Però Mompou no es va quedar només aquí. A partir de la lectura de San Juan de la Cruz va voler donar a aquest conjunt de 28 sòbries i concises peces escrites en quatre quaderns entre els anys 1959 i 1967, una dimensió espiritual, fins i tot mística, com es desprèn de les paraules extretes del seu discurs de recepció a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi: «Aquesta música no té aire ni llum. És un dèbil batre del cor. No se li demana arribar més enllà d'uns mil·límetres en l'espai, però sí la missió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima i regions més secretes del nostre esperit. Aquesta música és callada perquè la seva audició és interna. Contenció i reserva. La seva emoció és secreta i solament agafa forma sonora en les seves ressonàncies sota la gran volta freda de la nostra soledat. Desitjo que en la meva música callada, aquest nen recent nascut, ens aproximi a un nou calor de vida i a l'expressió del cor humà, sempre la mateixa i sempre renovat.»

Jordi Masó va saber expressar amb una depurada tècnica, un fraseig molt clar i una refinada expressivitat tot el sentit d'aquestes esplèndides pàgines de la literatura pianística. Habituant-nos de mica en mica a les dissonàncies i als ritmes vacil·lants de la música de Mompou, la versió del pianista de Granollers va anar guanyant peça a peça, mostrant en el seu itinerari interpretatiu la nuesa de la música, les sonoritats metàl·liques, i les subtileses melòdiques i harmòniques, per arribar, en les dues últimes peces, a un moment de gran introspecció i expressivitat.

Jordi Masó va aconseguir expressar en la soledat sonora de la música callada, en una íntima i interioritzada interpretació, els trets principals de l'obra de Mompou: senzillesa, puresa, ingenuïtat i essencialisme.

JOSEP JOFRÉ
El Punt