Cerca de crítiques

Enquesta

Dos pols

7/7/2008 |

 

Programa: Concert de Pedrell-Gerhard

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

 

Director: Ros Marbà

El tortosí Felip Pedrell (1841-1933) va contribuir a forjar la personalitat de Robert Gerhard (1896-1970) i el darrer concert de la temporada liceista els reunia. Pedrell, tan valuós com a musicòleg, es situa a l'inici de la trajectòria del músic vallenc -deixeble de Schönberg i mort exiliat a Cambridge-, mentre La pesta (Londres, 1964) documenta la fabulosa categoria dels anys finals de Gerhard.

Pedrell va conrear un drama líric italogermànic, va prestigiar la polifonia hispànica i va patrimonialitzar el cant popular, i va influir Granados, Albéniz, Falla, Vives, Millet i Anglès. Gerhard cita al seu Homenaje a Pedrell passatges de La Celestina i dues escenes d'aquesta òpera van mostrar a la primera part les limitacions del mestre en aquest àmbit, com una sarsuela incrustada sobre un fons d'harmonies wagnerianes. Ros-Marbà, pràctic, renunciava a ambicions simfòniques per mor dels cantants. La mezzo Marina Rodríguez-Cusí va complir amb esforç, el tenor Jeffrey Dowd era un error de càsting i admirables van estar Ana Ibarra, Josep Miquel Ramon i Stefano Palatchi.

La metafòrica cantata de Gerhard per a narrador, cor -els ciutadans espaordits per l'epidèmia- i orquestra es basa en la novel·la de Camus i és una obra mestra escruixidora. Els Cors del Liceu i Madrigal hi van excel·lir a l'alçada d'un virtuosisme que no estalvia aleatorietat i asil·labisme i costava identificar l'ardida Orquestra amb la rutinària que serveix Luisa Miller. Ros-Marbà impartia control i seguretat i Josep Maria Pou -mal amplificat- la va encertar en una lectura neutra que limitava la veta actoral a moments puntuals. Una versió modèlica.

Xavier Casanoves Danés
Avui