Cerca de crítiques

Enquesta

El piano de Granados

19/6/2008 |

 

Programa: Obres de Schubert, Chopin, Granados, Albéniz i Mompou, interpretades al piano per Laurent Martin.

Lloc i dia:Biblioteca de Catalunya

Un piano que els hereus de Granados van donar a l'extint Centre de Documentació Musical de la Generalitat va ser restaurat fa anys i el concert per celebrar-ho, presentat per la directora del centre Montserrat Albet, va anar a càrrec d'Albert Attenelle, que ens va oferir una exquisida interpretació de la Música callada de Mompou. Els canvis a les administracions no acostumen a ser bons per als instruments i quan es va clausurar l'esmentat centre el piano va quedar emmagatzemat i ha anat a parar, amb tots els fons del centre, a un lloc adient: la Biblioteca de Catalunya. La seva directora, Dolors Lamarca, l'ha fet restaurar una altra vegada i la seva preocupació és que no es toqui ni massa ni poc, dos perills per a un piano delicat i antic. En les petites sèries de concerts de la Biblioteca probablement el piano que soni serà aquest, un Pleyel regalat pel constructor de pianos en memòria d'un concert extraordinari que Enric Granados va fer precisament el 1911 a la Sala Pleyel de París. Vam tenir interès a tornar a escoltar el mític instrument i ho vam fer el dia en què el piano lluïa sol a les mans delicades d'un pianista ancien régime, Laurent Martin de Clermont Ferrand.

Martin va començar amb el primer dels Klavierstücke D 946 de Franz Schubert, però quan vam sentir l'esperit del piano Pleyel va ser quan ens va oferir dos Nocturns de Frédéric Chopin, l'Opus 9 i el primer dels dos editats pòstumament. És un piano amb ànima, capaç d'emocionar pel so, que refusa contundències descontrolades però que sap parlar a cau d'orella i molt adient per a l'indret, ple de fusta i pedra, que li ressalta el so.

Després va venir una obra d'Enric Granados, els Valsos poètics, percebuda com una mica irregular, excepte en el sensible ritornello que va enllaçant els fragments diversos. Va prosseguir amb un Asturias d'Albéniz, una mica fora de caràcter i del perfum de la terra en pro d'un virtuosisme acceleradíssim. Uns Cants màgics de Mompou opinables, van finalitzar el recital que es va prolongar amb Jeunes filles au jardin, aquesta bella glossa mompouiana sobre la melodia popular La filla del marxant, que va ser ben dita pel mestre francès i que ens va retornar, sense interferències conceptuals, el so màgic del piano de Granados.

El 26 de juny, en un concert a càrrec del Trio Marshall que compta amb un bon pianista, Raimon Garriga, es podrà encara sentir aquest piano en un programa de contrast entre clàssic i contemporani, amb trios de Clementi, Moisès Bertran, Weber i Lowell Liebermann.

JORDI MALUQUER
El Punt