Cerca de crítiques

Enquesta

Discreció

11/6/2008 |

 

Programa: Orquestra de Cadaqués

Lloc i dia:Auditori de Girona

 

 

Michael Nesterowicz, guanyador del IX Concurs de Direcció d'Orquestra de Cadaqués, va ser l'encarregat de conduir la primera part de l'últim concert de la temporada de l'Auditori de Girona. El programa d'aquesta primera part, amb una concepció molt vinculada al repertori per a concurs de direcció, estava integrat per dues obres de tendències molt contrastades. El jove director polonès va obrir la seva actuació amb l'obra Cap de Quers, que els organitzadors del concurs van encarregar al compositor madrileny David del Puerto. Malgrat la pulcritud en la direcció de Nesterowicz i la bona interpretació dels membres de l'Orquestra de Cadaqués, a l'obra, tot i mostrar unes sonoritats molt harmòniques, li va mancar un flux discursiu que permetés seduir intensament l'oient. La primera part conclouria amb Hermine, cantata per a soprano i orquestra del compositor basc Juan Crisóstomo de Arriaga. L'actuació de la soprano Maria Eugènia Boix va quedar diluïda per la sonoritat de l'orquestra, que, sota la batuta de Michael Nesterowicz, va oferir una versió que va sacrificar l'expressivitat en benefici de la pulcritud d'alguns dels elements de la textura musical. Tot plegat una primera part molt discreta que feia esperar les versions que Gennadi Rojdéstvenski havia d'oferir a la segona, però ni el gran ofici del director ni l'alt nivell dels membres de l'orquestra van ser suficients per mostrar tot l'esperit i les exquisideses que va escriure Mozart en la partitura de la Simfonia núm. 31 en re major KV 297 «París».

Més interessant va ser la interpretació de la Simfonia núm. 1 en re major op. 25 «clàssica», de Prokofiev. D'una estètica neoclàssica, aquesta primera simfonia del mestre rus agafa com a model estructural les obres del classicisme vienès i desenvolupa els elements del llenguatge musical recordant l'estètica de Haydn. Rojdéstvenski, que va començar la simfonia amb un tempo més pausat del que habitualment s'escolta, va destacar molts dels elements de les veus internes i va deixar que fossin els músics qui anessin entreteixint les textures donant a l'obra una certa concepció de cambra que va tenir el punt culminant en la difícil execució del finale.

JOSEP JOFRÉ
El Punt