Cerca de crítiques

Enquesta

Serenata a Versalles

El so original

29/5/2008 |

 

Programa: LA SENNA FESTEGGIANTE de Vivaldi

Lloc i dia:Sala Pau Casals de l'Auditori de Barcelona

 

 

Programa: La Senna Festeggiante, serenata d'Antonio Vivaldi sobre un text poètic de Domenico Lalli, per Roberta Invernizzi, soprano; Marina de Liso, contralt; Carlo Lepore, baix, i el conjunt Le Concert des Nations, dirigits per Jordi Savall.

Jordi Savall ha desenvolupat la temporada d'aquest any en quatre escenaris diferents: l'església de Santa Maria del Mar, les sales Pau Casals i Oriol Martorell de l'Auditori i el concert que li resta, Lux feminae, gratuït per a tots els abonats al cicle, al monestir de Pedralbes el 9 de juny vinent. En aquesta ocasió ens ha donat una obra de Vivaldi, compositor que, si exceptuem Farnace, una òpera que ha representat al Teatre Real de Madrid, no sol sovintejar. I ho ha fet amb un resultat esplèndid. Sabíem del Vivaldi extraordinari compositor d'òperes, del Vivaldi amb música per a cordes o per a conjunt instrumental, però no crec que s'hagin programat gaire les seves serenates. Se'n coneixen vuit i la que ara s'interpreta és la tercera, sembla que composta per celebrar la vinguda del nou monarca Lluís XV, i és un cant a la suposada edat d'or que s'augurava. Es tracta d'un diàleg entre la Virtut, l'Edat d'Or i el riu Sena. La segona part comença amb el baix que encarna el riu incitant el «formós grup reunit» a «anar allí on resideix / assegut en un ric tron / l'astre suprem que de la Gàl·lia és el far».

Es pensa que en la seva època, composta a Venècia, es va representar a Versalles. Una obra llarga amb personatges abstractes, plena de lloances al poder reial, hauria de ser una mica feixuga. La música de Vivaldi, però, i els intèrprets que ens la van saber fer arribar, feia el miracle: bellíssimes àries, totes ben diferents; uns duets captivadors, com ara l'extraordinari Godrem fra noi la pace, entre l'Edat d'Or i la Virtut, i les veus de Marina de Liso i Roberta Invernizzi, que irradiaven musicalitat. La simfonia inicial, la música que precedeix l'ària del baix L'alta lor gloria immortale, el magnífic final, que va lluir encara més quan el van bisar, van ser moments inoblidables.

Suposem que, com acostuma a fer Savall amb el repertori reeixit, aviat podrem disposar d'un enregistrament. De les Vespro della beata Vergine de Monteverdi, que formaven part del tercer concert que va ser cancel·lat, i del Lux feminae, set rostres de la dona a l'antiga Hesperia, ja n'hi ha d'editats.

De tot el cicle, el conjunt Le Concert des Nations ha actuat dues vegades i amb dos concertinos diferents. La dedicada a les Suites franceses i batalles de l'Europa del barroc amb David Plantier i en aquesta ocasió amb Manfredo Kraemer.

JORDI MALUQUER
El Punt