ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

'La voix humaine': Dues o tres maneres de buidar un teatre

17/5/2008 |

 

Programa: 'La voix humaine'

Lloc i dia:Auditori Claror d'Andorra

Els melòmans són un gènere a part. Es passen anys gastant saliva sobre la conveniència i possibilitats tècniques que Andorra disposi d'una temporada d'òpera, i quan se'n programes dues de tan singulars com La voix humaine i Le téléphone, en deserten clamorosament. Perquè l'auditori Claror presentava dimecres una mitja entrada justeta. Justíssima. Potser és que tots els melòmans del país no omplen ni mitja platea del Claror. O potser es pensen que l'òpera es redueix a barbers, giovannis i flautes més o menys màgiques. El cas és que els programadors en devien prendre bona nota: portar òpera avui, a Andorra, equival a buidar el teatre. Ens ho hem buscat. I és una llàstima, perquè el correcte, auster i contingut muntatge de Giès era arriscat, sí, però tampoc tant com per espantar el públic. Farman, a més, es va destapar com una intèrpret física i de llarguíssim recorregut: no va perdre la iniciativa en les dues hores sobre l'escenari. Però vist el panorama, es fa difícil pensar que hi haurà més oportunitats per veure-la.

La banda de Dutronc, l'endemà al Prat del Roure, es va confirmar com la sorpresa indiscutible de la Primavera: contundents, irònics, divertits. És cert que han arrasat al seu país, i que l'onada ha arribat fins a Escaldes, perquè la desangelada, trista, glaçada sala escaldenca va registrar tres quarts d'entrada. Però fa anys que Andorra li ha donat musicalment l'esquena a França. Una metàfora, potser, dels camins que han seguit les relacions entre els dos països. En tots els àmbits excepte en el polític, on persisteix el besamans feudal a monsieur le président. La prova, que el mateix dia del concert resultés impossible localitzar un exemplar de Comme un manouche sans guitare en cap establiment musical de la capital. El triomfador dels premis Victoire no existeix per als botiguers locals. Però sempre ens quedarà Youtube.


A. L.
El Periòdic d'Andorra

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet