Cerca de crítiques

Enquesta

Redimits per Schumann

30/4/2008 |

 

Programa: Obres de Schubert i Schumann per l'orquestra Philarmonia de Praga, dirigida per Kaspar Zehnder

Lloc i dia:Sala Pau Casals de l'Auditori

 

 

La cirera del concert anunciat era la presència del Trio Guarneri per tocar el Triple concert de Beethoven amb l'orquestra Philarmonia de Praga. I ho era perquè és una obra que quan la toquen solistes afamats no acostuma a funcionar i, en canvi, quan els solistes són un trio acostumat a tocar junts puja molts graus de qualitat. Una indisposició funcional del violoncel·lista va impedir l'actuació del trio. En anunciar l'anul·lació, una part del públic va protestar. Tot en presència de l'orquestra Philarmonia, que, és clar, no en tenia cap culpa. Vam pensar que tot passaria molt prim quan van decidir començar el concert amb la Simfonia núm. 8,en do major, D 944, «La gran», de Franz Schubert, que havia estat anunciada per a la segona part. El desenvolupament va ser formal i correcte i no van suplir, amb inspiració, l'enfosquiment que Schubert pateix, quan surt dels impromptus i dels lieder, per passar a la gran orquestra. Van anunciar la Simfonia n. 1 en si bemoll, «la Primavera», op. 38, de Robert Schumann, per la segona part. I, de correcte, tot es va tornar sublim. El director, Kaspar Zehnder, va semblar que es trobava molt més còmode amb aquest darrer compositor. El gest li sorgia convençut, l'orquestra responia amatent al fraseig suggerit i tota l'atmosfera romàntica es comunicava als oients. Els quinze anys de distància entre la simfonia de Schubert i la de Schumann marcaven realment un canvi estètic. La Primavera, Schumann la va compondre a principi del 1841, tot just després de casar-se amb Clara Wieck i responia al sentiment del compositor quan deia «tinc la temptació de trencar el piano en bocins, ha esdevingut massa estret per contenir les meves idees». El sobrenom de Primavera li ve del fet que en un costat de la partitura Schumann hi va escriure un vers d'Adolph Böttiger: «A la vall floreix la primavera.» Andante, larghetto, scherzo i finale són els temps de què consta.

Responent als aplaudiments, l'orquestra va oferir una llarga propina, la Dansa hongaresa n. 4, de Johannes Brahms, que va fer aixecar el públic dels seients. Una orquestra en gira no pot anar a dormir tard, i després de la propina tots els músics van fer, a l'uníson, una solemne reverència i se'n van anar.

El Punt
JORDI MALUQUER