Cerca de crítiques

Enquesta

Itineraris

29/4/2008 |

 

Programa: OBC. Anssi Karttunen, violoncel. Dir.: Ernest Martínez Izquierdo

Lloc i dia:L'Auditori de Barcelona

El programa tenia l'atractiu d'una obra de Kaija Saariaho, el concert per a violoncel Notes on light (del 2007), un viatge -com ho és la Simfonia alpina- marcat per la llum i la irradiació del foc, tan emblemàtics en les grisors finlandeses, allà on l'aigua, sota forma de rosada, boira, núvols, pluja o cascada, predomina en el mastodòntic poema de Richard Strauss.

Aquest es pot tractar com la crònica de l'ascensió a un cim o com una metàfora en què la lassitud del retorn simbolitza l'assoliment de la saviesa i la introspecció al final del periple vital. La lectura optava pel segon sentit, amb una OBC irregular i poc compactada. La lucidesa subratllava la dependència del Siegfried -amb la nota de color de les quatre tubes wagnerianes- i del naturalisme panteista de Mahler. L'alba, el crepuscle i la tempesta van resultar satisfactoris, però quan menys senyorejava la melodia, s'escoltava una juxtaposició de seccions agreujada per l'antigermànic esprimatxament als violins.

El violoncel·lista Anssi Karttunen va fer justícia a l'afiligranament i la tensió de l'obra de Saariaho, circular, ben travada per contrast de les cinc parts i sustentada en l'atomització del so i en recurrents modulacions descendents. Martínez Izquierdo la va dirigir amb cura i dinamisme aplegant organicitat de base, detallisme i uns místics encanteris. Uns oients van incomodar la resta estossegant de forma obstinada i ridícula durant la primera pausa protestant per l'atonalisme i l'exigència de l'obra. Cal demanar-los que si volen expressar incapacitat i disgust, ho facin al final en competència amb la satisfacció i l'interès de la majoria.

Avui
Xavier Casanoves Danés