Cerca de crítiques

Enquesta

Díptic d'homenatge

28/4/2008 |

 

Programa: Suor Angelica / Gianni Schicchi, De Puccini. OSV, Dir.: Pau Monterde

Lloc i dia:Teatre La Faràndula, Sabadell

La llei de la compensació universal no falla. Mentre el Liceu passa de puntetes pel 150 aniversari del naixement de Puccini, els Amics de l'Òpera de Sabadell homenatgen un dels operistes més importants de la història, ja que no amb Il Trittico, sí amb un díptic amb les dues últimes peces d'aquest original retaule líric. I ho fa amb uns resultats globals notables, començant per la direcció de Daniel Martínez. És cert que la Simfònica del Vallès pocs cops va respondre amb la subtilesa sonora demanada, però la versió de Martínez va ser un bon argument en favor de la modernitat tímbrica i harmònica del llenguatge puccinià.

Pau Monterde va adoptar d'entrada una sòbria elegància, amb ecos d'abstracció mondrianesca en la confrontació entre la Zia Principessa i Suor Angelica, sense por a la sensibleria del final, amb visió miraculosa inclosa en la mort de la monja suïcida. I és que aquesta peça, o s'agafa tal com és o es desconstrueix de dalt a baix. Maribel Ortega va aportar intensitat a la seva Angelica, amb una veu amb fortes potencialitats encara per polir. L'antagonista va ser una Mariel Aguilar amb un fascinant timbre de contralt, tot i els registres disparells. En la part buffa, hi va haver un clar desequilibri entre el to excessivament grotesc del conjunt i la comicitat més fluïda del magnífic Schicchi d'Enric Serra. En tot cas, hi va haver una bona conjunció entre aquesta tropa de familiars miserables, amb el parèntesi líric de la Lauretta de Montserrat Martí i el Rinuccio d'un César de Frutos de projecció limitada. Un homenatge més que merescut.

X.C.
Avui