Cerca de crítiques

Enquesta

Al peu del canó

Orquestra del Segle XVIII. Orfeó Català

24/4/2008 |

 

Programa: Orquestra del Segle XVIII. Orfeó Català

 

Palau 100

Orquestra del Segle XVIII. Orfeó Català. Dir.: Frans Brüggen.

Palau de la Música, 21 d'abril.

Frans Brüggen va fundar l'Orquestra del Segle XVIII el 1981 i la va convertir en un referent en l'àmbit historicista. Ara el seu magisteri ja resulta més respectable que interessant per l'esforç que li imposa el deteriorament físic, amb una economia gestual que reedita la llegendària immobilitat de Lovro von Matacic, que concertava amb posat d'estàtua. Més que el seu minimalisme, són efectius les ganyotes de repulsa i uns extàtics somrisos de recompensa.

Inicia una gira amb l'Orfeó Català i La Creació de Haydn, però al Palau va sonar la Missa de la coronació K. 317 de Mozart, amb la qual l'Orfeó -que prepara Josep Vila i Casañas- va sonar compacte i airós, dominat per unes excel·lents veus femenines que condicionaven l'equilibri enfront d'uns músics que no forçaven el so, uns solistes tan correctes com discrets i un director complagut. El resultat va ser plausible, però mat, amb les volutes teatrals llimades i un final al qual mancava esclat, alegria, expansivitat. Només en els passatges orquestrals va semblar que Brüggen esgrimia el proverbial bisturí destriador.

En la seva visió el quartet vocal emana de la massa coral i atenua el relleu que l'obra atorga a la soprano, en aquest cas una Hanneke de Wit d'ampli vibrato. Funcionals en les intervencions episòdiques la mezzo Wilke te Brummelstroete, el tenor Anders J. Dahlin i el baix David Wilson-Johnson.

Com a complement, una Simfonia núm. 40 de Mozart que Brüggen no vol embellir, sinó il·luminar amb colors puntuals de les fustes urgint el tempo global com a contrast d'un andante sublimador que converteix en l'eix de l'obra.

Xavier Casanoves Danés
Avui