Cerca de crítiques

Enquesta

Bisolvència

Hannu Lintu-OBC

24/4/2008 |

 

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Hannu Lintu-OBC

L'Auditori, 19 d'abril.

L'OBC ens ha fet conèixer un director, el finlandès Hannu Lintu, que va funcionar a diferents nivells qualitatius a les dues parts del programa amb una Simfonia núm. 86 de Haydn enllestida sense gaires idees, amb gests hiperdinàmics i teatrals i molt pendent de quedar bé i una lectura idiomàtica i penetrant de les quatre Llegendes de Lemminkäinen del seu compatriota Jan Sibelius que va aclaparar músics i públic. L'encara jove Lintu enceta una carrera que serà sobresortint si imposa la segona faceta i cal felicitar l'OBC per haver-la ensumat, probablement a través del rastrejador Ernest Martínez Izquierdo, tan vinculat laboralment a una Finlàndia que ens apropa sovint als seus concerts.

Eclipsada per la seva bessona La reina que tan agradava a Maria Antonieta, la parisenca Simfonia núm. 86 de Haydn és una obra canònica amb un fascinador capriccio per segon moviment en la qual Lintu va demostrar ofici, però no la categoria que revelaria a continuació. El minuet va resultar feixuc i el finale, antihaydnià per tanta massivitat.

Als poemes simfònics sobre el faldiller guerrer citat al recull de mites nòrdics del Kalevala va sorgir el concertador segur que va convertir l'OBC en una formació dúctil i apassionada. El gest es va fer pertinent, anticipador i sense floritures per aconseguir l'adient densitat organística. S'hauria agraït més agilitat violinística als passatges més intricats del primer poema i a les acceleracions del quart, però el segon, el cèlebre Cigne de Tuonela -amb l'estupend corn anglès de Molly Judson-, i la cavalcada final palesen les ultrapossibilitats de la nostra primera orquestra quan se sent ben dirigida.

Xavier Casanoves Danés
Avui