Cerca de crítiques

Enquesta

Cultura del so

22/4/2008 |

 

Programa: Idil·li de Siegfried, Una vida d'heroi d'Strauss

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

 

Staatskapelle de Dresden

Fabio Luisi

Seda pura. Només així podem descriure la corda de la Staatskapelle de Dresden en atacar l'Idil·li de Siegfried, d'una excepcional bellesa que deixava bocabadat. Sense desmerèixer la irreprotxable tasca del seu titular, Fabio Luisi (com l'amorosida lectura de l'obra de Wagner), va ser l'orquestra, un dels conjunts d'història més dilatada i il·lustre del continent, qui es va erigir com a protagonista absoluta. Una orquestra que posseeix una veritable cultura del so, personal i intransferible per la seva calidesa única. Una orquestra conscient que mantenir la flama de la tradició no vol dir viure de rendes.

En la gira actual, la Staatskapelle ha programat la flamant Balancen, d'Isabel Mundry, notable exercici sonor a partir de tres grups instrumentals que se superposen en un hàbil joc de tensions i relaxaments. La glacial resposta del públic va ser tan previsible com decebedora. Com decebedor va ser l'entusiasme moderat al final del concert, sobretot si el comparem amb les efusions en sessions inferiors. ¿Deu ser perquè Una vida d'heroi no va acabar de forma estrepitosa? Luisi ens va servir el rar final original, on violí i trompa dialoguen amb tendresa fins a acabar en un murmuri imperceptible.

La Staatskapelle va ser una de les orquestres favorites de Strauss i de Dresden, la ciutat on va estrenar la majoria de les seves òperes. Les raons de llavors segueixen sent vàlides avui. La versió impetuosa i alhora extremament detallista del director italià va veure multiplicat el seu efecte gràcies al so cohesionat de totes les seccions, pletòric en uns tuttis contundents -mai estripats, sinó perfectament arrodonits-, deliciós en uns pianíssims immarcescibles. Quina orquestra!

X.C.
Avui