Cerca de crítiques

Enquesta

Pilot de concerts

24/3/2008 |

 

Programa: Concert per a piano i orquestra núm. 1 de Brahms / Simfonia núm. 6 de Dvorák

Lloc i dia:L'Auditori

OBC. Gerhard Oppitz, piano. Leopold Hager, director.

Una lesió de Nelson Freire va propiciar el debut de Gerhard Oppitz, el pianista bavarès que perllonga el mestratge de Wilhelm Kempff com a un valor històric. Com que la seva especialitat passa per ser Brahms, hi havia un gran interès per escoltar el Concert núm. 1 de tots dos.

En l'emfàtic maestoso que precedeix l'entrada del piano l'OBC va sonar àcida i encarcarada sota la batuta de Leopold Hager, dos trets letalment antibrahmsians, una incitació a la grandesa d'Oppitz que va manifestar un simulacre d'interès per l'atapeïment. Semblava esperar l'adagio on el teclat senyoreja sense haver de competir amb una orquestra que, per contrast, hi sonava ensopida. Obviant una mostració de sentiments per a la qual hauria necessitat un coixí més acolorit, Oppitz va convertir el moviment central en una lliçó d'arquitectura contrapuntística amb una vigoritzadora sensació de fred-calent. Al rondó els violins ja semblaven més entonats i el Concert va acabar de manera fins i tot massa explosiva amb una conclusió tractada com un galop. Cinc cops va sortir Oppitz a saludar reclamat per un públic, el de divendres, considerat com poc aplaudidor, rendit davant d'un pianista que, en ser un aviador experimentat, sap que l'impavidesa és condició imperativa per pilotar en situacions fluctuants.

Leopold Hager, l'estimat director de Salzburg junyit per sempre a l'evocació del Mozarteum, va dirigir la Sisena de Dvorák amb un excés d'energia, com si volgués acreditar-la davant d'opinions que la consideren menor tot i ser la simfonia que va donar fama al compositor. Només el furiant es va beneficiar de la seva contundència.

Xavier Casanoves Danés
Avui